dimarts, 20 de desembre del 2011

Antònia Font i "Tots es motors"


Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia, i he plorat.
Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d'espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d'auriculars.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.

Mos estimàvem,

mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Que s'encenguin es aspersors,

que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s'han de regar,
perquè jo som més de la mar.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Verdcel canta Raimon: "Jo vinc d'un silenci"


Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
per identitat!

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Élena i "Herois"



Somiar que és veritat
Que tot és dibuixat
Que no hi ha temps ni espai
Somiar tots els somnis fent-se realitat
Somiar que dormim enlloc de treballar

Que els herois tornaran

per salvar el món

Somiar un món més lent

Somiar que tenim tants destins com vulguem
Somiar que ets aquí al meu costat
Que podem tornar enrere i rebobinar

Que els herois tornaran

per sempre més

I els herois silenciats restaran un cop més

amb dubtes, cansats i latents

diumenge, 28 d’agost del 2011

Costa 59 i "Un mar de confetti"


Sols
conduïm junts cap el Sud
a prop del mar
perseguint un sol intens

Espurnes pinten daurats

reflectint al meu davant
un cel que ha deixat
caure un mar de confetti pel camí



Sols

avancem sense final
lluny de tot
molt més vius i enamorats

Per camps que ens obren les mans

fins a l´horitzó del món
que el cel ha deixat
com un mar de confetti pel camí


Lletra:   Lluís Costa
Música: Lluís Costa








divendres, 26 d’agost del 2011

Conxita i "Al darrera la nevera"






Hi ha fruites que m'empatxen
hi ha tresors que fan patir
diu que hi ha amors que maten
i n'hi ha que et fan podrir.
Són tresors els enciams
i la teva ànima bruta
i els secrets tan fascinants
de la frigorífica ruta.

Al darrera la nevera

hi ha els tresors més amagats
al final de la cullera
el teu gust m'hi ha quedat
Al final de la cullera
hi ha tresors per oblidar
al darrera la nevera      
el teu gust ha caducat.

El gust gastat de l'adéu

el gust podrit del teu nom
el gust regust del disgust
gust de porta que grinyola
gust de la nevera buida
gust  la nevera sola.

Que al sarró hi tinc una pedra

un bon roc ben amagat
i quan vingui la propera   
li fotré un bon cop al cap.

Lletra:   Janot Vila
Música: Helena Casas

dimecres, 24 d’agost del 2011

Aspencat i "Naixen primaveres"

Quan sembla esgotada tota possibilitat
Totes les vies tancades al pas
Quan el teu mon està sumit en una eterna obscuritat
Perden les paraules tot el seu significat
Quan el vent no bufa de cara
Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard

Naixen primaveres
Cada matí , al teu jardí
Cultiva els teus sentits, comencen
Noves primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l’horitzó de hui

A la cerca d’un oasi en un país de nits fredes
Per establir allí el nostre punt de trobada
Agafar impuls i preparar noves eines
Per reviscolar una freqüència oblidada
Quan el vent no bufa de cara

Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora.

Predir l’impredictible
Unir el cor i la raó
Fer una pasta indestructible
És el “kit” de la qüestió
Apuntar ben alt i donar el salt
Donar totes les passes i completar les fases
El nostre somriure……
Combustible essencial per a viure
Redirigir el dirigible
Fer un cop en el timó
Fer una pasta indestructible
És el quid de la qüestió

Lletra:   Aspencat
Música: Aspencat




diumenge, 21 d’agost del 2011

Conxita i "Música de gossos"




Marxo amb música de gossos
que és un bon final per als covards
ja fa massa que m'espero
i el te s'ha tornat ben amargant.
Ara us canto ballmanetes
amb compassos rovellats
Hi ha una missa baix al poble
xocolata per als bons cristians.

Marxo amb música de gossos

aiguarràs per netejar.
La cançó ja no m'empaita
no la podria  escoltar.
S'ha acabat la confitura
que ma mare em va donar.
Sols em queden uns horaris
fets amb cal·ligrafia d'abans.

Lletra:   Ricard Oliva
Música: Helena Casas

dissabte, 20 d’agost del 2011

Élena i "Plou"



Cada tro, cada llamp fa més llum i crec sona més alt
Fa tres dies que no fem el sopar
Crec que estic aprimant-me

Fa molt vent i al carrer

La gent s'amaga dins els establiments
La persiana s'ha tornat a encallar
Això és un desastre

Uh ara es fa d'hora més fosc

Tot canviara de color
Començant per la cara

Uh ja és aquí

Ja ha arribat el fred
Uh crec que avui
Soparem galets

Uh ara es fa d'hora més fosc

Tot canviarà de color
Començant per la cara

Uh és el final de l'estiu

On tota cuca hi viu
Com deia la iaia

Uh ara es fa d'hora més fosc

Tot canviarà de color
I ja hem tret les mantes



divendres, 19 d’agost del 2011

Mugroman i "Moltes veus"





MOLTES VEUS

Trobar-me una altra il·lusió,
trobar-me al nostre cantó,
trobar-me allà on em vaig criar.

Créixer amb els meus companys,
lliure de la realitat.
Viure amb la gent del meu voltant.

Una llengua, moltes veus.
Una història, el nostre dret.
Un dia per a unir la gent.

Hui pots cridar, pots cantar, pots sentir-te millor.
Riurem, viurem. Unim el nostre món.

Hui pots cridar, pots cantar, pots sentir-te millor.
Si véns amb mi. Unim el nostre món.

Trobar-nos en un nou lloc,
reunir-nos un altre cop.
Una trobada pel record.

Viure hores en segons,
fer del temps una cançó
i gaudir d'allò que som.

Som cultura, som veritat,
somnis fent-se realitat.
Un altre any per fer-nos grans.











dijous, 18 d’agost del 2011

Cesk Freixas i "Dies i nits d'amor i de guerra"


Arribaràs cansada a casa
Després de treballar
Obriràs lenta la porta
i et pesarà el dia a les mans

Veuré com entres a la sala

M’aixecaré i m’abraçaràs
Caurem rient sense parlar-nos
Al millor lloc d’aquell sofà

 a la foscor ens banyarà

I en una espurna de la pluja
Esquitxarà tots aquells vidres
Que més tard s’entelaran

Mullarem de negre els gots

I beurem buscant el delit
Mes en els nostres cossos
Que en els distants grups de vi

Que hi ha, com ha anat el dia?

Tenia ganes de plegar
Et regalo el sol per tu bonica
I una abraçada em sorprendrà

M’has trucat, ha passat res?

Només volia dir-te nosaltres
Ja t’ho vaig dir, no passaran
I em semblaràs més tendra que abans

Naixerà de ple el nostre món

I et pintaré amb aquests dits
Els llavis que en el dibuix no tens
Per cuidar les nostres nits

Just abans d’agafar el son

Amagaré sota el coixí
Alguna rosa groga
Que ens salvi el tu i el mi

M’estrenyeràs el nom amb força

Vull que sempre sigui així
S’escaparà alguna promesa
A mi més, ho sento aquí

Ets tu sempre ho he vist tan clar

Les gotes ja hauran parat
Ja t’ho vaig dir, no passaran
I et fiaré el cel, la lluna i la mar

Repicaran martells a l’obra

I xisclarà el despertador
Alguna cosa t’il•luminarà
Serà el sol o la tardor

Quedarà encara algun tirà

Que vencerem amb la unitat
Firmarem aquesta revolució
Dies i nits de guerra i amor


dimecres, 17 d’agost del 2011

El canto del loco i "Pot ser"





No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

Jo vaig fent els meus plans,
vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control

Van jugant amb ta vida
van trencant-te l’amor
van deixant- te tot sol

Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol avui

Alló que es pot millorar,
alló que pugui trobar,
alló que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.

Dona temps a aquest moment,
que m’jaudi a superar,
que em doni els teus sentiments.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Sau i "El tren de mitjanit"

 
Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson

I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.



dilluns, 15 d’agost del 2011

Els Pets i "Por"

 


Por de parlar,
de dir alguna cosa que
no et pugui agradar.
De deixar anar una altre mentida.
A la teva mida.

Por de quedar,
deixar les paraules a qualsevol calaix
per no deprimir-te
al fer-te badallar,
saber que rumies
amb aquella mirada
que no se que m`amaga

Por de dormir
i que en despertar-me
tot hagi canviat,
sense recordar que ens fa viure plegats
com si fòssim extranys
sentint la rutina
arrosegant-nos per dintre.

Et veig....
el sol s`amaga entre els teus, cabells
em sents...
aixeques la mirada i en, 

dissabte, 13 d’agost del 2011

Ocults i "Pa amb oli nacional"






Ja estic fart de xiringuito
Només et donen hamburgueses i perritos
Només te donen papas i pinxitos
Quasi quasi quasi te fan oblidar.

Que tu lo que vols és un pa amb oli

Un pa amb oli amb olives de Sóller
Que tu lo que vols és un pa amb oli
Un pa amb oli amb formatge maonès

Un pa amb oli nacional.


Aquí tothom se monta es seu xiringuito

Si Mallorca torna lletja t'importa un pito
Si Mallorca està malalta t'importa un rave
Guanyar duros, bravejar, això és lo que hi ha.

Aquí tothom se monta es seu xiringuito

Hello, how are you? Togueder, forever,
Wechauchu foki foki xiringuito,
Quasi quasi quasi te fan oblidar.

Lletra:   Antoni Nicolau
Música: Antoni Nicolau

divendres, 12 d’agost del 2011

Sant Gatxo i "Contra corrent"








Alça la mà i deixa fugir l'ànsia que apreta el teu pit.
Alça la veu per insistir que has decidit viure per fi.
Obre la ment a poc a poc i tria el que et demane el cor
actua sempre amb convicció que ningú parle en el teu nom,
ja has perdut prou il.lusions el teu desig és més fort
que cap escala de valors!
Aprén a anar contra corrent veuràs que no ets el primer,
no acceptes mai un perquè sí que et faça sentir-te submís.
Obre la ment a poc a poc i tria el que et demane el cor
actua sempre amb convicció que ningú parle en el teu nom,
ja has perdut prou il·lusions el teu desig és més fort
que cap escala de valors!
Afronta la vida amb imaginació perquè mai et falte una motivació,
deixa sempre espai a la improvisació, que no et domestiquen mai,
ens necessitem tots.

dijous, 11 d’agost del 2011

Mishima i "L'olor de la nit"



Sento l'olor de la nit que s'atansa en misteri.
Adéu sol.
M'enterboleix la ment, em desperta els sentits, fa tant temps que no em sentia tan sol.
I baixo al carrer que he de treure diners, i em cago en el caixer que em diu que no tinc ni un ral. Avui, no em cal.
M'ha trucat el Miquel i que ell li cauen del cel i avui m'invita a volar, avui volarà, diu avui volarà. Avui volarà, avui volarà...
La nit ha caigut dels fars als fanals, passen blancs i vermells, i els dos junts ballant amb ells i entre l'ombra i la llum de mil bars plens de fum, com si fóssim germans, ens coneguéssim de fa mil anys. Som cinc mil que ballem entre el cel i l'infern, no vull que em facis petons, però, follem.
Follem. Follem. Follem. Follem.

Lletra:   David Carabén
Música: David Carabén

dimecres, 10 d’agost del 2011

Miquel Gil i "De la mar"





De la voreta del mar, a la cadena

de la
cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

A la voreta del mar

hi ha
una
donzella
plorant......

volen tirar-­‐li la
casa

de la voreta del mar.

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Unes grapat de valentes

s’han plantat a
la porta

“No plores donzella


que sola no estàs”



Brodarem esperances


al carrer de la reina

inflarem les veles

al poble de la mar.



Granaders, conjureu

l’espoli de l’anima

l’anima de poble

de la
voreta del mar.....a
la cadena


De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

La sequia de la cadena
sempre t'ha vist caminar
pescant amb bous a la platja
q la voreta del mar.

Unes grapat de valentes
s’han plantat a la porta
“No plores donzella
que sola no estàs”

Brodarem esperances
al carrer de la reina
inflarem les veles
al poble de la mar.

Granaders, conjureu
l’espoli de l’anima
l’anima de poble
de la voreta del mar.....a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Lletra:   Miquel Gil
Música: Miquel Gil

dimarts, 9 d’agost del 2011

l'Ham de Foc i "El que vull"





Tinc un anell de pissarra i un collar de sal
El que vull ja ve amb les cintes de l'arc,
De l'arc de Sant Martí
Estos colorets, qui me'ls fica a les galtes?
El que vull ja ve i no se n'anirà
Si no m'ha demanat
I a la ribera el vent dugué un bec
L'he alçat al davantal per si volgués parlar
D'una pell de serp ma madrina em feu un vestit
Quan em va cridar no vaig poder anar
Les cames, on les tinc?!




dilluns, 8 d’agost del 2011

Lidia Pujol i "l'Amèlia" de l'àlbum "Els amants de Lilith"







Malalta esta malalta,
la filla del bon rei.
Els metges la visiten,
però no saben quin mal té.
També hi va sa mare,
ja no hi ha remei.
Filla, la meva filla,
de quin mal vos dolgueu.
Mare, la meva mare,
penso que be ho sabeu.
Metzines me n'heu dades
que em maten el cor meu.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
d'això vos confessareu,
quan vos 'gueu confessada
el testament fareu.
Totes les meves joies
als pobres donareu.
Totes les meves robes
són per la mare de deu.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
i a mi que em deixareu.
Mare, la meva mare,
a vos el marit meu.
Perquè el tingueu en cambra
tothora que vulgueu.
Perquè el beseu de dia
tal com de nit ja feu.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells...




divendres, 5 d’agost del 2011

Menaix a truà i "Enmig de la mar"


Hores llargues d'espera,
entretingut en pensaments.
Tot són camins plens d'herbes fresques,
arena i onades caient...

Anys que no hem pogut brindar.
Es sol calenta de valent.
Sa teva figura no s'esborra,
encara que passi el temps.

Vinjolites que dibuixen,
més enllà de l'horitzó.
Elles no tenen respostes,
només m'emplenen sa buidor.

Es silenci és una pista.
Des d'aquí es veu millor.
Tota plena de racons,
plena de raons

enimg de la mar,
com tu enmig de la mar...

Aquesta vida és un llarg viatge
que sé que tenc que travessar;
si fos amb tu al meu costat,
seria un somni sense acabar.

No tenguis en compte ses febleses
que un dia em van fer oblidar;
que tu eres sa meva princesa.
Ara per a tu es meu cor bategarà.

Sense tenir massa pressa,
jo t'agafaré sa mà.
Caminarem fent drecera,
només somnis trobaran.

Ses fragàncies de la vida
mos vindran a fer costat.
Fugirem a la fi del món,
amb ses nostres raons

enmig de la mar,
com tu enmig de la mar...

Enmig de la mar,
perdut enmig de la mar...

dijous, 4 d’agost del 2011

VerdCel i "Treballaré el teu cos"




Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,

seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins

que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre

-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...


Lletra:   Raimon
Música: Raimon

dimarts, 2 d’agost del 2011

Els amics de les arts i "L'home que treballa fent de gos"



L'home que treballa de fent de gos a les festes infantils
treu la pols de la disfressa.
Puja al seat panda atrotinat que avui quasi ni s'ha engegat
i no pot mai passar de quarta.
Avui l'ha contractat una família benestant de la ciutat
que viu a la part alta.
Para i fa 10 euros de benzina que no en té pas per més.
La Si
I fa un vistaso a les revistes.

L'home que treballa fent de gos a les festes infantils

aparcar sempre li costa.
I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós,
truca i espera resposta.
I romp a la festa amb un pastís cantant "cumpleaños feliz",
i li va d'un pèl no caure.
Fa ninots a un globus de colors i una espasa d'Star Wars,
i un ós, i flors, i un dinosaure.

L'home que treballa fent de gos a les festes infantils

fa un senyal a la mestressa.
Que el convida a prendre un cafetó mentre li firma el taló
no troben tema de conversa.
Ella me l'agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
ell de lluny sent la mainada.
I fan l'amor d'una forma animal entre camises i xandalls,
mitjons, petons i americanes.
L'home que treballa fent de gos marxa com si fos famós
mentre veu arribar el pare.
L'home que treballa fent de gos els fa feliços a tots,
L'home que treballa fent de gos a les festes infantils
no sap pas que coi li passa,
gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor.

Amb l'amor ell no hi te traça.

Mitjons petons i americanes, i un ós i flors i un dinosaure,


Lletra:   Els Amics de les Arts
Música: Els Amics de les Arts

diumenge, 31 de juliol del 2011

"Wa yeah" d'Antònia Font

o cant sa lluna i s'estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s'avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant es cafè i sa galleta,
quan dius tu podries ser meu,
què sexy, que dolça i que freda,
wa yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor
ja sé com s'escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d'Ikea, un pistatxo,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits ...

Jo cant sa lluna i s'estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s'avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré,
calàpets, nenúfars, princeses,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espanyat,
per exemple dormits ...

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espanyat,
per exemple dormits

dissabte, 30 de juliol del 2011

Very Pomelo i "El gall"



El meu gall sempre canta a deshora. No saps mai si se'n riu o si plora.
Per les nits no pot dormir.
Es proposa viure intensament , ja fa temps que tot li sembla malament.
Jo no goso preguntar-li què li passa. Es comenta que li han donat carabassa.
I verí.


Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

dijous, 28 de juliol del 2011

VerdCel i "A mans besades"





Reinventem aquest paradís
Que hem creat
Cuidem el nostre jardí
Sinó marxirà

Tu i jo per davant l'avorriment
Amb imaginació i voler

Creixeran roselles
T'esperaré a dinar
Música inces i ciris
Confetti el nostre ball

Soparem a una catifa
Canviarem els mobles de lloc

Ens vestirem cada dia d'un color
No hi ha res més gran que estimar-nos
Un dilluns a l'asprà

Reviscolem el nostre roser
Reguem les seues arrels
El niu del nostre cor
Redescobrir-nos cada jorn

L'espurneta que encén la candela
Per seguir gaudint de l'essència

El tresor al fons de la mar
Des del nostre vagó
la vida passar

Com estacions una rere l'altra
I nosaltres de la mà
De la mà, de la mà
Cantant, rient
Plorant, xarrant
Cantant, rient
Plorant, xarrant
I nosaltres de la mà
De la mà, de la mà

Lletra:   Alfons Olmo Boronat
Música: Alfons Olmo Boronat

dimecres, 27 de juliol del 2011

Quin delibat i "Color de mar"












T’has tenyit el cor de blau perquè dugui olor de mar
Per deixar-me un gust salat cada volta que te’n vas
M’has fet creure en es poetes que s’inventen veritats
Sé que omples ses maletes amb es dies soleiats
Uh lala, uh lala, t’has tenyit el cor de blau
Uh la, uh la, encara he d’aprendre a nedar
Des llençols que hi havia al llit n’has cosit un nou vestit
I si somic com el llueixes em despert gelat pel matí
Passaré per alt i seguiré dissimulant, però
Sé que omplis ses maletes amb es dies soleiats
Es meus dies soleiats
Uh lala, uh lala, t’has tenyit el cor de blau
Uh la, uh la, encara he d’aprendre a nedar


Lletra:   Joan Torres Ripoll
Música: Joan Torres Ripoll/ Jordi Cardona

dimarts, 26 de juliol del 2011

Mishima i "Alguna cosa em diu que sí"



Alguna cosa em diu que sí,
llavors la resta comença en silenci,
una conspiració.
De fet la vida ja ho té això
de recordar-te constantment el gran valor
i la modèstia d’un d’honestedat
de qui diu que no, qui diu que no.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Antònia Font i "Mecanismes" en versió clàssica




He vist un riu a París
a prop de sa torre gris.
He vist un paraigües esqueixat,
tots es mecanismes.

Un home i sa dona aturats

conversen enterra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà,
tots es mecanismes.

I plou un dia normal,

sa gespa s'enverda i reviu.
Ell tira es paraigües espenyat,
tots es mecanismes.

I vola es pedaç ondulant

i com un insecte ferit,
dins s'herba per sempre aturats,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes ...


Lletra:   Joan Miquel Oliver
Música: Joan Miquel Oliver

diumenge, 24 de juliol del 2011

El petit de ca l'Eril i "M'he comprat un elefant"



M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?

A la cuina no,
ni al corredor.
A l´escala cau
perquè és un babau!

M´he comprat...

Al despatx tampoc,
perquè és molt badoc.
On el posaré,
que hi quedi bé?

M´he comprat...

Dalt del meu terrat?
Hi farà un forat!
Si el duc al carrer,
potser el perdré!

M´he comprat...

divendres, 22 de juliol del 2011

The Garrophones i la seua versió de "Bon dia" d'Els Pets





La vella Montserrat, desperta el barri
A cops d'escombra tot cantant,
Les primeres persianes, s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la Consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
L'avi Josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu

Bon dia...







I ací el "bon dia" d'Els Pets:





dijous, 21 de juliol del 2011

El Petit de Cal Eril i "Cau la neu"






Cau la neu damunt seu
jau mort damunt del llarg temps que ningú sap d'ell
jau mort damunt del llac gelat
des que va fugir del seu destí
fou feliç al mig del bosc
visqué al marge durant anys...
...anys fa que ningú el veu
només voltors que volen damunt seu
ara que jau mort damunt la neu del llac gelat

cau com neu la pluja damunt seu
naixen flors al seu voltant...
...tant fa que ningú el veu
que jau cobert de plantes i animals
que es mengen el seu cor
i en surten més pardals
que gràcies a ell viuran anys i anys
al mig del bosc
sense que ningú els torbi per res

Lletra:   Joan Pons
Música: Joan Pons

dimecres, 20 de juliol del 2011

Very Pomelo i "Turistes"




Hi ha tot de gent a fora al carrer comprant i prenent el sol.
La ciutat és un formiguer és impossible d'estar sol.
Fa pudor de peus al tren i al vagó no hi cap més gent.
Les turistes em posen calent que torni aviat l' hivern.
Perquè això no es pot aguantar.
Anem-nos en junts a banyar al mar.
Ens posarem fins les celles de crema solar
ens besarem a l' arena com fèiem abans
i quan marxi la gent farem l'amor al mar.

Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

dimarts, 19 de juliol del 2011

Le petit Ramon i "Mal el cor"




Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc caminar pel carrer

Ja puc mirar aquest cel tan blau
Ja puc per la finestra treure el cap
Que em fa mal el cor.

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc colar-me en el tren

Ja puc robar en el supermercat
Ja puc marxar dels llocs sense pagar
que em fa mal el cor

Em fa mal el cor.

Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc incendiar un caixer

Ja puc destrossar un bar
Ja puc fer volar un cuartel
Que em fa mal el cor

Lletra:   Ramon Faura Coll
Música: Ramon Faura Coll

dilluns, 18 de juliol del 2011

El Petit de Cal Eril i "Mandolines tralarí"





Pa pa pa pa ra ra para... parapa...
Ni vuit mandolines ben rostides
haurien pogut acabar
amb semblant parabrises
Ni vuit helicòpters militars
haurien calgut per tapar
semblant forat
Tan si és d'enganxar, com dues
Tan si has de marxar, com sues...
És tan important
trobar gent que m'entengui
com tu
És tan angoixant
trobar gent que m'estimi
com tu
pa pa para pa pa rara...

Lletra:   Joan Pons
Música: Joan Pons

dissabte, 16 de juliol del 2011

Mishima i "Un tros de fang"





Tu no saps com em fas sentir
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant.
A les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconèixer en mi,
aquest ninot et sembla una llauna,
jo m'arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t'amarga,
i per allargar la tonteria que ens cremava
vull estar ofegant-me

Tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir...

Lletra:   David Carabén
Música: David Carabén

divendres, 15 de juliol del 2011

Aspencat i "Xiqueta dolça"





Meu pensament va a rebolcons
S'ensorra com un castell de cartes
quan et veig girar tots els cantons
que hi ha al meu poble
tu jugues a despistar,
jo mentre tant escrivint-te cançons
em passe els dies
i de nit somnie de colors

Arbre gran de la muntanya
tu que em dones la frescor
la frescor de la teua ombra
la calor del teu amor
l'amor per les paraules
que rebutgen el dolor
dolor innecessari
alimentat pel rencor

Se'm fa difícil pensar
que et diré de nou
quan ens tornem a trobar
que no estigues cansada ja d'escoltar
satèl·lit sóc, orfe de la teua gravetat
que vaga erran, buscant el camí final
per poder-te tastar

Xiqueta dolça del raval
se m'accelera el cor quan et veig passar
xiqueta dolça del raval
quan me n'adone ja te n'has d'anar

Quan dic que no vaig allí
Vull dir que d'alguna manera
ja sé que és el que passarà
Quan dic que no vaig allà
Vull dir que jo ja coneixia
a la dama del Raval
Estimada i dolça, un perill de dona
Dis-me ara que si i després que no
Quan dic que no vaig  allí
Vull dir que d'alguna manera
ja sé que és el que passarà
Voldria desitjar 
Que tingues tu més sort que jo
quan arribes al Raval!!
Xiqueta meua
pits de caramel i fruit del temps
que em fas patir baix del melic
una tempesta cada nit
tempestes i cadenes
per cuixes com les teues,
tantes nits sense dormir
xiqueta meua
l'ama del carrer
i de la carn que se m'adreça
cada cop que et veig passar pel meu carrer
carrer de melangia, de vigilia nit i dia
pels teus pits de caramel
Xiqueta dolça!!

dijous, 14 de juliol del 2011

Els amics de les arts amb "Per mars i muntanyes"



Si del món tots els desitjos
en pogués triar un de sol
jo voldria ser en Son Goku
jo voldria ser un heroi

Per poder anar amb nuvol kinton
tenir càpsules Hoi Boi
i tocar-te les calcetes
comprovar que no ets un noi, que no ets un noi

I anar a ca el Fullet Tortuga
i entrenar-me pel torneig
fer pels arbres ziga-zaga
i al matí repartir llet
i que em surti el Kame-hame
i guanyar tots els dolents
perquè dormis ben tranquil·la
i els dos som prou valents

Per volar per mars i muntanyes i per tot l'univers
intentant aconseguir
la bola de drac

dimecres, 13 de juliol del 2011

Lidia Pujol i "El mariner"



A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda,
li manca seda;
gira el ulls envers la mar
veu una vela,
veu una vela.

Veu venir un galiot
tot vora terra,
tot vora terra;
en veu venir un mariner
que una nau mena,
que una nau mena.

Mariner, bon mariner:
que en porteu seda?
que en porteu seda?
De quin color la voleu,
blanca o vermella?,
blanca o vermella?

Vermelleta la vull jo,
que és millor seda,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina,
que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella
triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda,
no tinc moneda.

El meu pare té les claus
de l'arquimesa,
de l'arquimesa.
No quedeu per diners no,
gentil donzella, gentil donzella.

No quedeu per diners no,
gentil donzella,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella,
prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela,
la nau pren vela.

Mar endins amb el botí
promte navega,
promte navega.
Marine es posa a cantar
cançons novelles,
cançons novelles.

Amb el cant del mariner
s'ha dormideta,
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta,
ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat
ja no veu terra,
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega
pel nar navega,

Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
m'en donen pena
m'en donen pena.

Això si que no ho faré,
que heu de ser meva,
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella,
per vos donzella.

Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra
lluny de la terra
De tres germanes que som,
sóc la més bella,
sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or,
l'altre de seda,
l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre,
de sargil negre.

L'una es casada amb un Duc,
l'altra és princesa,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera,
sóc marinera.

No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra,
de l'Anglaterra.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Very Pomelo amb "De la serenitat"




La clau està en no pensar-hi massa. La clau està en beure molta aigua.
No vagis al dentista ves a la muntanya i si no hi vas digues que hi has anat.
Fes el mort com una zarigüeya. No aixequis peses. Aixeca la cella.
Pic i pala, pic i pala.
No vagis al dentista ves a la muntanya i si no hi vas digues que hi has anat.
La clau està en no pensar-hi massa. La clau està en netejar la casa.

Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

dilluns, 11 de juliol del 2011

VerdCel i " No sé si ets"





La collita podrida
sobre els camps
adob o carronya?

Mires fixament el vidre d'un got
afany per veure enllà d'ací i ara
però sols veus el teu reflex
La teua ombra que es belluga, es mostra

Et sobren boles màgiques
per imaginar
en la mesura justa
per continuar caminant
La teua llum que emergeix, brolla

Somia o tem
Canta o plora
Angúnia o alliberament?
Angúnia

L'ombra o la llum
La pluja o l'aixopluc
Qui és qui reflexa
La llum o l'ombra
Estàs a dins o a fora?

Sota l'aigua o a cobert?
Temps de pluja
o final de la sequera?
Tot és estar segur quan plou a tot arreu?
Fora tens resguard

Somia o tem
Canta o plora
T'alleuja o t'oprimeix?

Es mou el teu vagó
O el que tens al costat
I tu ets parat
Sols cal sentir-ho a dins
Sentir-ho a dins...

Sols això et mourà
A l'espill un rostre
Camina del menjador al pastador
amb el perol buit torne i vaig, eternament pendular
La volta al món al corredor de casa, tot un risc
Sóc tu quan et mires a l'espill

Somia o tem
Canta o plora
T'emprenya o et sorprèn?

Comptar el que queda per arribar
O el que has recorregut ja
Sols un pas de la línia estreta i fora del joc
Com és de fàcil allò tan complicat
Eixamplar-la sent coherent amb tu mateix

Objecte o Subjecte del joc
Voler o poder
No tot el que veus
és el que és
Ni tot el que és
és el que creus

La convicció del risc
No hi ha bé que per mal no siga
Societat adormida
Adob del temps que vindrà
De la fi del món
Naix la papallona
Síndries podrides
llavors del demà

Lletra:   Alfons Olmo Boronat
Música: Alfons Olmo Boronat

diumenge, 10 de juliol del 2011

Després del parèntesi vacacional Senior i el Cor Brutal versionant els Manel i "En la que Bernat se'l troba"




I ací teniu l'original en directe:









I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants i
amb una em vaig posar d’acord, vam conversar i vam riure i vam fer l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
Amb un castellà força estrany, i sorprenentment florit.

Quin nas més gros que tens, m’ha dit, la dona alta des del llit

i a la paret ha assenyalat un quadre verd que la nena havia pintat.
I què bonic, què bonic, què bonic m’he dit.
Quina nena més dolça devia ser, quin plaer haver pogut conèixer-la fa molt de temps.

(xiulets)


Si tanques els dos ulls, m’ha dit, si et quedes quiet a dins del llit, t’ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir.

Parla d’un gos i un senyor que hi viu aïllat entre elms i flors i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d’animals.
I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit.
I quina veu més fina que té, quin plaer haver-la pogut conèixer-la fa molt de temps.

En bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona

Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records,

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona

Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona.

Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Mishima i "Tot torna a començar"



Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis
a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fe)

Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot
torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

divendres, 1 de juliol del 2011

Els Amics de les Arts i "Déjà-Vu"





Vine, et convido a un croissant
fem una vichysoisse
si vols fer una fondue
en un bon restaurant.

Saludarem al xef

brindarem amb xampany
menjarem petit fours
semblarem dos infants.

Anirem als Méliès

en sessió Nouvelle Vague
i veurem tots els films
d'en Truffaut i d'en Godard.

Et cantaré Jacques Brel

des de la Torre Eifel
farem com l'Amélie
amb moto per Paris.

Pujarem a la suite

t'untaré de foie-gras
fem un quadre avantgarde
amb patè de canard.

Agafarem la roulotte

seguirem els del Tour
i ens pararem a Andorra
a comprar-te un perfum. 


Lletra:   Els Amics de les Arts
Música: Els Amics de les Arts