Hi ha tot de gent a fora al carrer comprant i prenent el sol.
La ciutat és un formiguer és impossible d'estar sol.
Fa pudor de peus al tren i al vagó no hi cap més gent.
Les turistes em posen calent que torni aviat l' hivern.
Perquè això no es pot aguantar.
Anem-nos en junts a banyar al mar.
Ens posarem fins les celles de crema solar
ens besarem a l' arena com fèiem abans
i quan marxi la gent farem l'amor al mar.
La ciutat és un formiguer és impossible d'estar sol.
Fa pudor de peus al tren i al vagó no hi cap més gent.
Les turistes em posen calent que torni aviat l' hivern.
Perquè això no es pot aguantar.
Anem-nos en junts a banyar al mar.
Ens posarem fins les celles de crema solar
ens besarem a l' arena com fèiem abans
i quan marxi la gent farem l'amor al mar.
Lletra: Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada