dijous, 30 de juny del 2011

"Sospitosos" d'Antònia Font





Viu a dins un far,
a damunt un bar,
surt a una postal,
sempre estȧ lluent
i en funcionament
des de 1900.

Ones.

barques.
merchandising
cristasol
perspectiva,

Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs

que s'han despenjat de sa costa.

Sempre estȧ content

ell és molt feliç,
i ho tė ple de gent.  
Vėnen de la mar,    
tė uns amarradors,  
pugen a sopar.    

Iupi

happy
terrasseta,
fora borda,
cap problema,
vuit gin tònics.

Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs

que s'han despenjat de sa costa.

Viu a dins un far,   Ones.

a damunt un bar,   barques
surt a una postal,   merchandising
sempre estȧ lluent   cristasol
i en funcionament   perspectiva
des de 1900.   moltes voltes

Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs

que s'han despenjat de sa costa.

Sempre estȧ content  Iupi

ell és molt feliç,   happy
i ho tė ple de gent.    terrasseta,
Vėnen de la mar,    fora borda,
tė uns amarradors,    cap problema,
pugen a sopar.  vuit gin tònics.

Es velers sense rumb concret no fan res mal fet

perȯ són un poc sospitosos.
Es creuers en sa nit només fleten s'esquelet de perfil,
sȯn mil lamparetes.

Lletra:   Joan Miquel Oliver
Música: Joan Miquel Oliver

dimecres, 29 de juny del 2011

Aspencat i "L'últim segon"


´
Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al “start”
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar

No se el final d'esta història

sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut

a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa

De San Francesc al cap de Barbaria en moto

no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m’impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l’únic govern que em governa!
Perquè eres tu l’únic govern que em governa!





dilluns, 27 de juny del 2011

Els amics de les arts i "A vegades"




Ho sento molt
si m'adormo amb Ventdelplà.
Ho sento molt,
si deixo pèls a la dutxa.
Ho sento molt,
si trepitjo la cuina fregada.
Ho sento molt,
molt si tolero la brutícia.

Jo et faria una cançó d'amor

però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

I a vegades

els ocells fan cagarades.
I a vegades
t'estimo però no m'agrada.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se'm cremen les torrades,
Però això últim només de tant en tant.

Ja n'aprendré

de somriure a ca te mare.
Ja n'aprendré,
a fer aquell plat que t'agrada.
Ja n'aprendré,
a canviar el paper de vàter.
Ja n'aprendré,
a tirar-te algun piropo.

Jo et faria una cançó d'amor

però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

I a vegades

els ocells fan cagarades.
I a vegades
t'estimo però no m'agrada.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se'm cremen les torrades,
Però això últim només de tant en tant.

En una tribu apatxe,

en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,

En una tribu apatxe, (hey, hey, hey)

en una tribu apatxe, (hey, hey, hey)
en una tribu apatxe, (hey, hey, hey)
en una tribu apatxe, (hey, hey, hey)

En una tribu apatxe,

en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe, 


Lletra:   Els Amics de les Arts
Música: Els Amics de les Arts


Cançó que pertany al disc Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008) i que et pots descarregar de franc des de la pàgina web oficial del grup: http://elsamicsdelesarts.cat/discografia/

diumenge, 26 de juny del 2011

Orxata Sound System i "Filles d'un meló d'Alger"





La terra es troba en un estat febril i disentèric
i escriu al seu diari de rescalfament:
a quin contenidor haurem d'abocar el capital?
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit?

per l'horta ja només podem fer pins i calendaris

i ones gegantines centrifuguen els desamparats
només les parets criden el que callen els telediaris
i jo sóc terrorista o de l'imperi del mal... i tal
així, paréixer i no ser, la doctrina del sistema
que ja no és eco-, ni tan sols anti-, que em dona jena;
que ja no busca solucions perquè no hi ha problema
vinga va, deixem-ho níquel, no em doneu l'esquena!

ara sí, feu-me costat, però no massa

que potser jo també sóc un d'ells i ara vaig d'amagat
em cague en funcionaris mentals, i sense alçar la tapa
cas tancat: pense que ja no afegirem res més. -o sí?
tornar a l'origen per tal d'avançar
fer per desfer, construir per desconstruir
sembla tan fàcil i és tan difícil alhora...
- ai senyor de to lo món, ma'que ens faran patir
cariàtides sotmeses sostenint la gran mentira
ciutats recorden l'aigua clara com si fora un mite viu
tot sembla un ou florit vestit de caramel
i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga
com ha pogut passar açò? qui té la solució?
nosaltres no som tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu

som filles d'un meló d'Alger i l'agroterrorisme

en un camp de golf universal el tinki winki viu
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra
i confrontem els èitors un ogre que mai riu

què tal? talant boscos primaris per fer mobles d'oficina

bevent substàncies químiques en got de suc de pinya
no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva?
o alguna vomitiva gran panotxa amb més d'un gen modificat?
que són més higiènics, -diuen- no els ha tocat ni el llaurador
dictadors d'alimentació farcint-nos de transgènics
haurem d'investigar què pensen les balenes
entrevistar les cebes, interrogar les cols -llombardes
txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani?
tenim per a donar i vendre plàstic i fertilitzants
nadant em trobí un crani de tortuga o de crustaci
gaudint del clor i del mercuri, oblidant les penes...

som filles d'un meló d'Alger i l'agroterrorisme

de lloguer vivim al camp de golf universal
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra
confrontem els èitors un ogre que mai viu
defensem la pràctica pràctica de doctrines nul·les
basada en els principis d'ultra-caos creatiu
fonamentant els postulats en un granet de xufa
unim-nos a les files de la posmoquinqui crew
crèdits.

dissabte, 25 de juny del 2011

Desgavell i "Boig"

Si vos agraden podeu baixar la seua música gratuïtament des de:  http://www.desgavell.org/musica.html





 Odie despertar-me
amb les llums obertes
sentint que el temps
em torna a enganyar.

Potser seré un altre,

un zero a l'esquerra.
Un somni que s'esborra
de nou en aquest teatre.

S'obri un nou teló

i puges l'escaló.
Ja no pots oposar-te.

No! Ja no vull res més.

Res més que ser un boig
cantant-te!

Moltes voltes pense,

quina sort trobar-te,
poder estar contant-te
tantes històries.

No són sols paraules.

No són quatre notes.
Ací les coses clares.

I amb els punys tancats

almenys tindrem memòria
de com poder volar
si aquest desgavell acaba.

No! Ja no vull res més.

Res més que ser un boig
cantant-li al món!

Fuig la por!


I ja no tinc por a res,

i ja no vull sentir-la més.
Deixa'm que m'acoste
i estiga al teu costat.

I amb els punys tancats

esperarem notícies
del futur incert
de les nostres vides furtives.

No! Ja no vull res més.

Res més que ser un boig
cantant-li al món!

Fuig la por!





divendres, 24 de juny del 2011

"Nit de Sant Joan" de Jaume Sisa






La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.

Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.

Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.

Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.

Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.

Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.


Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.


La nit de Sant Joan és nit d'alegria.

Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.

Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.

Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.

Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.

Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.

Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.


Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.


Lletra:   Jaume Sisa
Música: Jaume Sisa

dijous, 23 de juny del 2011

Els catarres i "Els Amants de Sant Joan"



No sé per què baixar al ball de sant Joan
oh museta, tu em vas donar sols un bes
i amb un de sol sóc presoner

Com fer-ho per no perdre el cap?

hoste d'una trampa audaç
és fàcil sentir aquests mons d'amor
quan es diuen amb els ulls

I jo, que l'he estimat tant,

i era per mi la millor de sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

Sense buscar tres peus al gat

li vaig dar tot ma vida
Estúpid de mi per pensar
que ella es podria enamorar

Com fer-ho per no perdre el cap?

hoste d'una trampa audaç
és fàcil sentir aquests mons d'amor
quan es diuen amb els ulls

I jo, que l'he estimat tant,

i era per mi la millor de sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

I jo, que l'he estimat tant,

i era per mi la millor de sant Joan
vaig sense voluntat, anestesiat pels seus petons

Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons


Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons


Vaig sense voluntat anestesiat pels teus petons


Lletra:   Els Catarres
Música: Els Catarres
[Si vos ha agradat podeu descarregar gratuïtament les seues cançons a: http://www.elscatarres.com/  ]

dimecres, 22 de juny del 2011

"Al mar" dels Manel ara que s'acosta Sant Joan







Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, 
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc, 
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!



Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!

dimarts, 21 de juny del 2011

The companys i "Sóc pagés"










M'aixeco al de matí, a les sis ja estic despert,
preparo l'esmorzar i em foto un got de llet.
Em fico els pantalons, la camisa i els mitjons,
me'n vaig cap al lavabo, quina merda, està tancat.
Aguantant-me la pixera baixo cap al garatge,
engego el tractor i m'avio cap al mas.

Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,

Uouooooo, uouooooo sóc pagès, no hi puc fer res.

Les mates i els coscolls em tapen el camí

i jo dalt del tractor em giro i faig pipí.
Això dalt del tractor pot ser perillós
perquè si et descuides te'n vas de cap al tros.

Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,

Uouooooo, uouooooo sóc pagès, no hi puc fer res.

No fa ni cinc minuts que estic aquí llaurant,

un núvol surt del cel i em comença a regar.
Xopat i remullat me'n torno cap al poble,
me cagon los collons! ja estic arrofredat.

Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,

Uouooooo, uouooooo sóc pagès, no hi puc fer res.
Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor,
Uouooooo, uouooooo ser pagès és lo millor...


Lletra: R.Vallès i D.Masot
Música: The Companys


dilluns, 20 de juny del 2011

Albert Pla i "Vida d'un gat"


El seu pare era un vell gat gordo i coix
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja
però sa mare morí al part
i el seu pare d'un infart
i va quedar abandonat pel mig dels prats
moriria de gana moriria congelat
però sort que era un gat i tenia set vides
no tenia ni pares ni un amic
ni un padrí de família que el cuidés
i així solitari justet amb uns dies de vida
va arrossegar el cos per un camí per la ciutat
però va ser en creuar una carretera
que un camió va i l'atropella en un pas zebra
però sort que era un gat i tenia set vides
i va sentir-se deprimit dèbil agobiat
tan esclafat sota el camió
veia que no podia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar

ferit i amb la por a la mort

va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra
però sort que era un gat i tenia set vides
set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen
hi ha vida hi ha vida

però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar

aconseguí creuar la ciutat fins al port
i va va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l'aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat
però sort que era un gat i tenia set vides
era patètic veure com s'enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca

set mesos després va desembarcar

en una terra estranya apocalíptica i ingrata
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
però sort que era un gat i tenia set vides
i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t'acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai

una gata preciosa i piadosa el recollí

i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
què dic un gat si allò era un tigre
que ho va descobrir unmal dia va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata

van acabar-se els tiros i eren temps de pau

de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
va sortir per poter de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra hi ha gana hi ha gana

havien passat set vides però el gatet mai no es moria

la veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida
i ara tan sols s'arrastrava sols errava sols vagava
ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
però hostia puta quina vida més perra que tenia
i per desgràcia era un gat i tenia set vides.






dissabte, 18 de juny del 2011

Inèdits i "Quan ja no brilla el sol"




Com ha canviat el temps, ara que tu no hi ets;
la teva absència es nota negativament.
Les teves cançons, la teva veu ha mort;
per sempre més s'ha perdut en el temps.

Que siguis feliç mai no estiguis trist

no deixis mai que et treguin el poder.
Sigues sempre tu, no t'enganyis mai,
la gent et portarà a les seves mans.

Perquè has marxat? A on has anat?

Algú se t'ha emportat al més enllà.
Quan podràs tornar? Quan podràs cantar
les paraules que tant ens van fer somiar?

 
Lletra:   Jonathan Argüelles
Música: Jonathan Argüelles

dijous, 16 de juny del 2011

"La meva terra és el mar" de Lax'n Busto dedicat a Diane



Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny....

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.

Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!

Dóna´m força per cridar, que si l´aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.

Dóna´m força torna´m boig, que si l´aigua és amor
jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop
dins el cor...

dimecres, 15 de juny del 2011

Obrint pas i "La flama"

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

Amb l’espurna de la història

i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,

avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules

i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,

avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.






dilluns, 13 de juny del 2011

Gàtaca i "Alea Jacta Est"


Sé que és sort, però tinc por de perdre el joc ...
No vaig, no ho veig
Què és eixa llum que crema tant els ulls? Em creia bé i la tensió no em deixa moure els dits

Què vols?

un trèvol ho és tot, és vida, és mort
un trèvol ho és tot, és vida, és mort

Tinc por de perdre el joc

un trèvol ho és tot, és vida, és mort
un trèvol ho és tot, és vida, és mort

Te'n rius de mi, jo creia en tu i ara em deixes així

Què dius?
Passe, tire, torne, robe, isc

Què vols?

un trèvol ho és tot, és vida, és mort
un trèvol ho és tot, és vida, és mort

Tinc por de perdre el joc

un trèvol ho és tot, és vida, és mort
un trèvol ho és tot, és vida, és mort

Què dius? Te'n rius de mi?

jo creia en tu i ara em deixes així
Què dius? Te'n rius de mi?
Jo creia en tu, em creia bé
i la tensió no em deixa moure els dits

No sé si vols que mire

No sé què vols que trie
No sé si vols? no sé què vols?
Què vols?
No sé si vols, no sé què vols
No sé què és el que vols?
No sé si vols, no sé què vols
No sé què és el que vols?
No sé si vols que trie, no sé si vols que mire
No sé si vols, no sé què vols

diumenge, 12 de juny del 2011

Carles Enguix i "Se'n fuig"

Qui podrà explicar-me
si la vida que m'envolta,
és real o mentida
darrere d'aquesta porta.

Qui serà capaç

de donar-me llum als ulls,
davant d'un món que s'enfonsa,
que de l'òrbita se'n fuig.

He perdut tota esperança

i ganes de redreçar el món,
perquè els anys esborren amb la fatiga
l'espenta del canvi, qualsevol canvi, qualsevol.

Sempre aquesta nit fosca

que m'oprimeix el cor
i em rebla a la inquietant boira
que m'injecta la por.

A poc poc et convencen

d'abandonar-te a ells
a una vida globalitzada,
emmanillada i tu sotmès.

Buscant camins de fugida

només trobe la traïció.
de què em serveixen anys de rebel·lió
si ara visc abandonat
em trobe sol, molt sol.
A poc a poc es desborda
el nostre riu perd cabal,
a la mar ja no arriba
pel camí s'ha assecat.


  Lletra:   Carles Enguix
Música: Carles Enguix

dissabte, 11 de juny del 2011

Very Pomelo i "Les dones em miren"



Jo sempre m'ho he pensat. Sóc el més modern de la ciutat.
Jaquetes de segona mà i corbates de mudar.
Les dones em miren.
Els homes m'admiren.
I com que encara és aviat aniré una estona a l'FNAC.
Comprarem un disco, comprarem un llibre.
Embolica'm-ho de regal que ja tenim aquí el Nadal.
I demà podríem anar a l' IKEA a comprar coses per a la sala d'estar.
Un sofà cama i una estanteria.
Un quadre de la Torre Eiffel i coberteria
Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

divendres, 10 de juny del 2011

Mishima i "Miquel a l'acces 14"




M'agrades tant que quan ens creuem pel carrer i faig tard,
faig veure que ningú m'espera,
que exigent la primavera també aquest any.
Em fa tant mal saber que t'avorreixes com un lluç
amb aquell burro de la feina
que sempre et parla d'hipoteques i de futbol.
I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14,
no és veritat, que estic millor, sol amb el Miquel.

T'estimo tant que ja no penso gaire en el veler
amb el que he somniat tota la vida;
el marró i el beige de l'uniforme queda tan guai.

I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14,
no és veritat, que estic millor, sol amb el Miquel.

Lletra:   David CarabénMúsica: David Carabén
 

dijous, 9 de juny del 2011

Obrint pas i "La vida sense tu"





La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.

La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l’assemblea
apunts bruts, cabells daurats.

La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d’estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.

La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d’Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d’aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
‘Amor, humor, respecte’ a la façana
foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l’últim cop que em vas besar


Lletra:   Xavi Sarrià
Música: Miquel Gironès/ Xavi Sarrià/ Obrint Pas

dimecres, 8 de juny del 2011

Menaix a truà i "Cap al cel"




No tinc por de perdre el nord
no tinc por de caure en l´error
El que crec és el que sóc
però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot.
No tinc por d'oblidar-ho tot
de tornar enrere i començar de nou.
No m´agrada la gent decent
tampoc m´importa quan sóc transparent.
Potser tu em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard

aixecaré les mans
miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc temps per perdre el temps

quan no mires tot passa corrent.
Tothom s´ofega quan tot va bé
em sembla que el món gira del revés.
Potser que em diguis que m´està passant
on tothom se sent lliure em sento empresonat.
Potser tu em diràs que fer
quan encerti o ensopegui potser em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard

Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc por de perdre-ho tot,

el que tinc no és el que sóc.
Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

Abans que sigui massa tard

Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell

diumenge, 5 de juny del 2011

Lax'n Busto i "Que boig el món"




Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deix sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s’hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir,
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l’aigua
i a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d’entre els possibles 
 
Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

dissabte, 4 de juny del 2011

Sopa de cabra i "El far del sud"




La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far del sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si em poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor....

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

divendres, 3 de juny del 2011

Aramateix i "Mal d'Almansa"

No t'atabalis si sents un ofec
sempre que veus que amb les arts del tafur
han decidit tutelar-te el futur
i l'esbatec.

No t'esparveris si tens un atac

quan veus que amb ànims de dissolució
prenen el mapa del poble en qüestió
i en fan un esparrac.

Això és que tens Mal d'Almansa però no t'hi capfiquis, que té solució,

busca l'antídot, apunta't a la rebel·lió.

No t'amoïnis si notes dolor

cada vegada que veus reduir
llengua i cultura a un vell pergamí
de decoració.

No t'acollonis si et trobes fatal

quan de la identitat fan decomís
com si allò que s'és ho decidís
un document legal.


dijous, 2 de juny del 2011

Teràpia de shock i "Sense tu"


És de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extravagant
ja no i és l'he perduda
va marxar lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor...

sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...

és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no ho estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà el meu cor...

sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú..

nooohhoo

si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aquí
si no estas amb mí
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor....

és de nit.... 

dimecres, 1 de juny del 2011

Mishima "Un tros de fang"

Tu no saps com em fas sentir
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant.
A les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconèixer en mi,
aquest ninot et sembla una llauna,
jo m'arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t'amarga,
i per allargar la tonteria que ens cremava
vull estar ofegant-me

Tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir...

Lletra:   David Carabén
Música: David Carabén