dijous, 31 de març del 2011

"La gent normal" dels Manel


Escolteu i llegiu la lletra de La gent normal dels Manel


LA GENT NORMAL

S’havia estat cultivant per Grècia i havia aprés que és tant important viatjar, i jo escoltava i deia: "sí, sí, clar, clar". Son pare acumulava grans riqueses i vaig dir caram en aquest cas anul.li la cervesa i posa-hi el vi car. (l’hi va semblar genial)
Va agafar un pet que em va mirar i va dir;
vull viure com viuen els altres, vull fer les coses que fa la gent normal. Vull dormir amb qui dormen els altres. Ficar-me al llit amb gent normal com tu.

I assumint aquest paper vaig dir; Bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri, em va semblar un escenari adequat per començar.Vaig dir d’acord; ara fes veure que no tens un duro i va riure i va dir ai quina gràcia que boig que estàs ets molt divertit!! Doncs, no em sembla que ningú estigui rient aqui.

Ja t’ho has pensat be això de viure com ho fan els altres, veure les coses que veu la gent normal, dormir amb qui dormen els altres, ficar-te al llit amb gent normal com jo, i ella no entenia res i m’agafava del bracet.


Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal, puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit, però igualment mai entendràs el que es anar comptant els anys esperant la solució que s’emporti tanta por...

Però tu mai viuràs com viuen els altres, ni patiràs com pateix la gent normal mai comprendràs el fracàs dels altres, mai entendràs com els somnis se’ns van quedant en riure i beure i anar tirant...



Versió original en anglés pel grup PULP Common people:


dijous, 24 de març del 2011

"Un segle de paisatges" de Litoral amb imatges d'Antonioni "L'avventura"


Un segle de paisatges

 

Vam fugir de dia
I els hotels els escolliem
De noms bonics
Cap minibar se’ns resistia

Dibuixat al mapa
Un electrocardiograma
Convertit en ruta
Drecera a la Via Lactea

Vam viure un segle de paisatges
Vam beure sense tenir sed
I al llit anàvem sense somnis
Roncant diaris trasparents

Ens abrigàllavem
Amb un vell paracaigudes
Parlavem amb les fonts, els ponts i les orugues

Catedrals i vinyes
Al final de l’escapada
I la promesa de mai no deixar la platja

Vam viure un segle de paisatges
Vam beure sense tenir sed
I al llit anàvem sense somni
Roncant diaris trasparents