M'agrada el Nadal

Mine! i El cel és vermell 

de l'àlbum "La fi del món"

Avui és la fi del món i encara no ho sap ningú
una pluja d’asteroides, la tenim gairebé al damunt
ho han dit pel telenotícies
creix la histèria col·lectiva
fins l’acceptació hi ha sis estats
que inclouen l’anarquia i la barbàrie

No m’importa si el cel és vermell
jo avui estic molt content
que ja no passi, un dia més
sense tu
No passa res si el mar és de gel
a mi em sembla bé
que ja no passi un dia més
sense tu

S’han declarat cent mil incendis
cauen els gratacels
costa una mica de creure
que ningú tingués un “pla b”

Tanta història i tanta ciència
no han servit d’una puta merda
els minuts s’escapen i ara si que ho entens bé
com em sento quan m’abraçes

No m’importa si el cel és vermell
jo avui estic molt content
que ja no passi un dia més
sense tu
No passa res si el mar és de gel
a mi em sembla bé
que ja no passi un dia més
sense tu

"El caganer" d'Albert Pla i d'altres



En un pessebre ha d'haver-hi
un nen Jesús i el Sant Josep
també la Verge Maria,
una vaca i una mula
i mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d'haver-hi,
hi ha d'haver-hi un caganer.

Hi ha d'haver-hi escorça i molsa
i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata,
pastorets i pastoretes
al voltant d'un foc rogent.

En un pessebre hi ha d'haver-hi
tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres sueltes
i una iaia castanyera
i un dimoni dins l'infern.

Agafeu la cartolina
retalleu un cel immens
i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tinguin llumetes
hi podran posar gomets.

També hi ha d'haver tres reis
amb tres patges, tres camells,
que vénen des de l'Orient,
carregats, porten presents.
Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d'haver,
hi ha d'haver-hi un tamboret
perquè hi segui Sant Josep.
I si no hi ha tamboret,
que el pobret s'estigui dret.

No us en oblideu mai més
en un pessebre hi ha d'haver
en un pessebre hi ha d'haver-hi
hi ha d'haver-hi un caganer.

"Nadala ingrata" de Mesclats esta setmana nadalenc a




A Betlem en un portal
Jesús neix a una banqueta
i per Via Digital
en directe ho retransmeten.

Al bell mig de l´erol,
Sant Josep d´això en té idea,
li munta un bressol
que ha comprat en el Ikea.

En Jesús dorm abrigat
amb una tovallola
que té un gran estampat
on hi posa Coca-cola.

La Maria, com hi ha món,
unes mantes compraria
però ha fos la Visa Electron
allà a la perfumeria.

El messies ha nascut,
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa.

Els pastors van arribant
en potents 4x4
i li duen a l´infant
jocs de guerra i de combatre.


Ha nascut el fill de Déu
el carrer tot s´engalana
i per cada llum encès
al món un nen mor de gana.

Menja neules el botxí,
pau als homes i a la terra
que demà de bon matí
ja continuarà la guerra.

N´ha marxat el caganer,
en aquest joc ell no hi entra
no fos que el fessin pagar
fins i tot per anar de ventre.

El messies ha nascut,
el Nadal a tots conforta
i el Producte Interior Brut
creix i això és el que importa.

El petit de cal eril i "Dol"

Sènior i el cor brutal

El petit de Cal Eril i "La Caterineta per la Mercè"

Sota l'olivera, olives
sota l'olivera estan
a la plaça hi fan sardanes
mare, deixa'm-hi anar
no hi vagis, Caterineta
que ton pare està a punt d'arribar
tant si arriba com no arriba
a la plaça vull anar
son pare va arribar...
on està Caterineta?
a la plaça a ballar
son pare la va anar a buscar
la primera garrotada
morta ja la va deixar
sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar
i el dia del seu enterro
a son pare van penja

Zoom dels Antònia Font del seu darrer treball Vostè és Aquí

Zoom a un país cobert de neu,
zoom a una plaça passa un cotxe de cavalls davant sa casa, llum de llar de foc, zoom a poc a poc.
Una sala de billar, zoom a sa butaca,
una copa de conyac, zoom a una ploma,
una mà escrivint això, zoom a jo

"Arbres, software i un te" de Verdcel

Somnis que trenquen prejudicis
les pors i fronteres
bromera de font
esvaeix precipicis
la distància justa
veure mar des de muntanya
mel a flor d'ametller

El gessamí el rebedor d'aquest jardí
i molts cossiols al terra
La mar sempre al fons
la necessitat de cercar la calma

Somnis proposen l'ara
els ponts i portes
nus de qualsevol estigma
arropats sols d'estima
entendrirem la fera
obrirem totes les reixes
endinsar-nos dins la plaça
cada carrer, una passa rere l'altra

Els vells propòsits per complir
la pròpia vida per refer
Sentir-te de bon grat amb tu mateix
les pedres roden dins del riu, mai fora

Hauré de comprar cafè
tinc roba bruta per omplir
La granera està polsosa
pols, pols
estimar-nos encara ara
encarAra

Creure que fem el camí de retorn
per anar per primer cop a casa
res es repeteix, per sort, o no
vaig amb el cap en alt
una passa rere l'altra

Visc el moment
recorde 3 carrers enrere
el pas del temps és un influx
que entra pel cap i surt pels peus
vaig tan sols on em porta la mirada

Els Manel i "Aniversari"

Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora, agrupats en un únic crit,
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava "ai, que guapa està"
i jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant.

Very Pomelo amb la versió de Clint Eastwood dels Antònia Font

Qui dubta d'en Clint Eastwood
mirant el Gran Cañón del Colorado?
niguls allargassats i vermellosos,
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
i en Clint, només il·luminat per sa foganya,
s'encén es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.

S'adorm, somia trens i mercaderia,
en indis cheyennes damunt una colina
a sa llum de sa lluna,
se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son,
i pensa “vaquerada western, cabrons,
ja veureu quan s'inventin es cinema”
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen,
volen saber on és en Morgan Freeman,
(que és es negre de Million Dollar Baby),
-Do you know?
-Maybe ...
dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp
i els liquida, escup i se caga en sa seva vida,
sempre en es punt de mira des sèptim de cavalleria,
o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino.
-i Clint, què vols, encara ets en es segle XIX
fa un any que no te dutxes,
i això només son quatre casutxes de mort.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
I un home tot sol s'avesa i se cuida,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol sopant a sa cuina,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

Lletra: Joan Miquel OliverMúsica: Joan Miquel Oliver