Antònia Font i "Clint Eastwood"

Qui dubta d'en Clint Eastwood
mirant el Gran Cañón del Colorado?
niguls allargassats i vermellosos,
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
i en Clint, només il·luminat per sa foganya,
s'encén es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.

S'adorm, somia trens i mercaderia,
en indis cheyennes damunt una colina
a sa llum de sa lluna,
se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son,
i pensa “vaquerada western, cabrons,
ja veureu quan s'inventin es cinema”
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen,
volen saber on és en Morgan Freeman,
(que és es negre de Million Dollar Baby),
-Do you know?
-Maybe ...
dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp
i els liquida, escup i se caga en sa seva vida,
sempre en es punt de mira des sèptim de cavalleria,
o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino.
-i Clint, què vols, encara ets en es segle XIX
fa un any que no te dutxes,
i això només son quatre casutxes de mort.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
I un home tot sol s'avesa i se cuida,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol sopant a sa cuina,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

Lletra:   Joan Miquel OliverMúsica: Joan Miquel Oliver

Very Pomelo i "Magdalenes"

Acaba't la magdalena i no em facis parlar.
Aquesta nit hi ha lluna plena ja començo a tremolar.
Dissabte de berbena em venen ganes de plorar.
Enyoro casa meva, enyoro el rentaplats.

Però al menys encara et puc cantar.

Avui no he fet migdiada em sento un pel cansat.
Trucaré a la meva mare per a que em faci un entrepà.
Una mica de sobrassada i un tros de pa torrat.
Dona't pressa mare estimada, tinc més gana que un soldat.

Lletra:   Xarim ArestéMúsica: Xarim Aresté

Jaume Sisa i "Marcianitos"

Els marcianitos passen el temps
A la intempèrie de l'univers.
L'última espurna se l'emportà
Tercer planeta, sistema solar.
Perderen la condició
Del sabor tropical
I ara viuen igual
Que els esquimals.

El negre espai he trepitjat.
Amb sers de gel he fet amistat.
Un cor calent m'han demostrat.
Tant com el meu de sentimental.

Marcianitos, si teniu fred.
Un ritme càlid us encendré
Marcianitos, si esteu glaçats,
Foc de la terra us faré arribar (Bis)

Quan algun dia, anant d'excursió
A l'Himàlaia o al Pol Nord
Fredors perpètues em parlaran
Del vostre món sense calefacció.
En vosaltres pensaré.
Oh, que trist que deu ser
A l'estiu no poder
Prendre el sol.

I sentireu el sabor i el caliu del txa-txa-txa.

Lletra:   Jaume Sisa
Música: Jaume Sisa

L'Herba d'Hamelí amb "Elisenda"

Manel i la bella "Cançó del soldadet"

Escolteu la cançó del soldadet
que a través d’un ull de bou
veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
però, que volin els falciots,
deurà voler dir que la terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.
Ja a coberta, els homes resen.
Ja a coberta, els homes resen.
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.
Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.
I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
es tranquil·litza repetint
què farà, on anirà, si sobreviu:
“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a mi

Very Pomelo amb "En Joan i la Rosa"

En Joan arriba sempre puntual a la feina.
S'aixeca just una hora abans per a esmorzar i per fer caca.
Quan arriba al migdia té el dinar preparat
La seva dona s'ha passat tot el matí cuinant i planxant la roba.
Són una parella feliç això salta a la vista.
Ella s'ha engreixat bastant però encara s'estimen.
En Joan i la Rosa són tal per a qual.
És admirable que després de tants anys de casats
L' amor encara no s'hagi evaporat.
Quina cosa més rara.
La Rosa sospita que en Joan té una amant,
Darrerament està més estrany que mai i s'ha canviat de colònia.
S' afaita i s'arregla tres cops per setmana.
S' ha gastat una fortuna en una americana.
La Rosa no es pot quedar de braços creuats.
La Rosa en un atac d'histerisme i gelosia
va agafar una agulla i foradà els condons.
Ara està embarassada.
Després de saber la notícia en Joan no s'ha tornat a afaitar ni s'ha posat mai més l'americana.
Ara la sogra viu a casa amb ells. Res és com era.

En Joan s'ha aficionat al whiskey de mala manera.
Res dóna tanta alegria com un infant.
En Joan arriba sempre puntual a la feina.

Lletra:   Xarim ArestéMúsica: Xarim Aresté

L'ham de foc amb "Lluna d'algeps"

Una lluna d'algeps pentina els seus cabells
batedor de peix mentre navega al mar.
Mercader de corones d'argent.
Una lluna d'algeps dansa amb luxúria amb ell.
Li adorna el cinyell amb els cabells de serp.
A la nit l'estelada esdevé.
Jo t'espere ací, asseguda al port des del que partires
mentre en l'aigua desfulle lenta aquelles violetes.
Jo t'espere ací, asseguda al port des del que partires
i el Sol em duu les noves teues: no vol que t'espere.
Lluna despietada, t'amagues en el cel.
La tempesta ve bramant des de l'Orient.
Mercader, huí tampoc t'abraçaré.
Una lluna d'algeps diu que no pot fer res.
Déu plorar ben alt, mentre plou a la mar.
Amb l'alè...em faré un braçalet.

Antònia Font "Me sobren paraules"

Me sobren paraules (agulla, fil de cosir, tisores, estufa),
me sobren paraules (vermut, patates, olives),
paraules molt curtes (pi),
paraules molt llargues (esternoclestmastoideu),
paraules molt fàcils (mamà),
paraules difícils (obliqüitat)... i jo què sé.
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules ...
es diccionaris són plens de paraules gratis i certes.
paraules d'amor senzilles i tendres.
(Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.
i tenia ses dues cares de sa lluna.
una blanca i s'altra obscura).
Me sobren paraules però no tenc res a dir
(cadàver, pitufo), me sobren paraules,
d'aquí a dos anys me retir.
paraules molt lletges (nyu).
paraules molt guapes (lapislàtzuli)
paraules provisionals amb es accents girats.

Lletra:   Joan Miquel OliverMúsica: Joan Miquel Oliver

Inòpia i "un estrany sentiment"

La Trinca i "Per primer cop"

PER PRIMER COP

Lletra i música: La Trinca

És avui quan ho faré per primer cop,

perquè un dia és un dia, o ara o mai!

Que hom tingui necessitats, és llei de vida,

i també el cos m'ho demana, què carai!

Quan arribo allà on m'han dit

hi ha gent fent cua,

educat demano tanda per entrar,

a la cua n'hi veig molts que dissimulen,

però n'hi ha alguns que ja la tenen a la mà.

Després d'esperar-me gairebé mitja hora

em diuen que passi a un departament,

i allà es troba ella tota seductora,

que sembla esperar-me temptadorament.

Me la busco i, valga'm Déu!

no me la trobo!

ja la tinc, ja me l'he tret, quina emoció.

Serà cosa de posar-la a l'orifici

i em preparo a efectuar la introducció.

Tot a dins li faig entrar, no toco vores,

i així l'acte, finalment, ja he consumat.

Dintre l'urna ja he ficat... la papereta,

ja he votat per primer cop.

Ja he votat, la, la la...

Obrint pas i "El gran circ dels invisibles"

S´obre el teló
del gran circ de la mentira que han alçat
un dia mes als carrers dels oblidats.

Els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuant els mars de la seua soletat.

La soledat
que viu de fer equilibris als carrers
sense res mes que la vida que li han pres.

Com aquell pres
que escriu cançons d´amor a les parets
per somiar un món sense carcellers.

Però a les nits dels nostres barris
han tornat a sonar
les velles cançons de guerra
que havíem oblidat.
Al gran circ dels invisibles
no podrem escapar
però avui hem pres
l´humil decisió de lluitar:
el circ ha començat!

S´obre el teló
del gran circ de la gran mentida que han alçat
un dia mes als carrers dels silenciats.

Els silenciats
que engreixen les misèries de l´estat
entre els lleons de la seua dignitat.

La dignitat
que es perd entre els pallassos del poder
fent malabars amb els propis sentiments.

Els sentiments
que moren a les portes dels bordells
dels mercaders dels somriures presoners.

Mishima amb "Qui n'ha begut"

Qui n'ha begut
En tindrà set tota la vida
Qui ho ha deixat
Ja no suporta el pas dels dies

Enganxa més que l’heroïna
I és tan eficaç com l’aspirina

Diu que et transporta a un altre planeta
T’inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d’or
per cada moment que tornes a viure

I ara tu digue’m si és veritat
el que m’han dit que vas explicant
Diu que tu també ho has provat
Digues, que ho recordes?
O quan ho deixes tot s’oblida?

I ara tu digue’m si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què et parlo
Digue’m si és veritat
Digue’m que no pot ser
que això també sigui mentida

Diu que et transporta a un altre planeta
T’inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d’or
per cada moment que tornes a viure

Senior i el cor brutal amb "Himne regeneracional"

Les excuses se t'han acabat,
és hora d'aparcar eixa angoixa existencial
i de que pares de contar
totes les hores que has passat dormint
amb les dones que no has sabut divertir.
Què has aconseguit?

Estàs immers en una soledat generacional.
Esta pregària és una obvietat,
així que para de contar
tots els dies que has perdut pensant
en les xiques que no t'han pogut canviar.
Què t'ha passat?

Ja no esperes més senyals,
el temps s'acaba
i ara és hora d'agarrar
la vida per davant.

No sé què collons fas,
la vida t'ha passat
i ni t'has enterat.
Et tens que espavilar.

Demà ja és massa tard.

Lletra:   Miquel Àngel Landete
Música: Miquel Àngel Landete

Verdcel versiona Raimon i "Jo vinc d'un silenci"

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.

Els pavesos amb "Les anguiles de l'Albufera"

Som les anguiles de l'Albufera,
pumba pumba pumba 

pumba pumba pumba xim pum

som les més fines de la peixquera
i en el fang de la sèquia vivim de nit,
tiruri tiruri tiruri tiruri tiruri tirurat xim pum

puix si t'agarren tilín tilín ton

procura esmunyir-te.tilín tilín ton
tururu tururu tururu tururu tururu tururu ruru xim pum
Com som tan fines, mos fan xixines,
xines xines xines xines xines xines xim pum!

mos tallen a trossos per a menjar-nos
i les nostres espines se les menja el gat,
tiruri tiruri tiruri tiruri tiruri tirurat xim pum

puix si t'agarren

tilín tilín ton

procura esmunyir-te.

tilín tilín ton
tururururururu tururururururu ruru xim pam

Ja ha arribat s'estiu amb "Ocults"

Posa'm un ginet amb llimonada i
alleugera, que tenc una setada
posa-la'm fresqueta ben fresqueta,
que fa una calorada.

Ja ha arribat s'estiu,
però sa gent aquí encara va cap-piu
necessita un revulsiu, un poc de ritme,
un toc p'es cul
arranca ja, posa't actiu, fes es cap viu.

Ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà decisiu
ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà definitiu.

Posa't roba nova, ben guapo i atractiu
i canvia de local que aquesta gent és un avorriment.

Ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà decisiu
ja ha arribat s'estiu, aquest estiu serà definitiu.

Mira això quina al·lota més guapa
quin "moreno" que duu
amb aquest vestit de tiretes
i aquestes mametes me duu venut.

Lletra:   Antoni Nicolau
Música: Antoni Nicolau

"Mentides" del grup Sant Gatxo

Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
Quan la vida l'ha colpejat
Hi ha qui es condemna a si mateix
A una perpètua soledat
Hi ha qui fa veure que está bé
Per no fer llàstima a ningú
Tragant saliva i assecant
La llàgrima que cau de l'ull

Disfressant la melangia i l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies
mentides

Hi ha qui no vol alçar el cap
Per no afrontar la realitat
Tancant-se qualsevol opció
Negant-se la felicitat
Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
Quan la vida l'ha colpejat
Ofegant-se en el record
D'un amor que no tornará

Disfressant la melangia en l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies
mentides.

L'ham de foc i el tema "Encara"

Qui em recordarà després de hui?
En tancar els ulls "encà" sóc viu.
Ma mare trenca en plor.
La flaire dolça del codony.

Qui em durà al record després del dol?
M'ha vingut un fred com ve un colp.
A les temples a la fi la calma.
I vindrà l'oblit on fou record.

Hi ha un silenci que raja
de tota paraula.
Dansa d'espelmes que vetlen
amb parpalleig de melàngia.

Esvoloteja a la cambra
on, de sobines, escolte.
Què diran de la desgràcia?

No esmenteu jamai el meu nom.
I vindrà l'esper com el condol.
A les temples a la fi la calma.
Vindrà l'oblit on fou record.

Hi ha un silenci que raja
de tota paraula.
Dansa d'espelmes que vetlen
amb parpelleig de melàngia.

Atziaga la sonalla
tremola damunt la porta.
Vent que arriba a deshora.

L'arxiconeguda Angie dels Rolling Stones en una versió de Gerard Quintana i els Smoking Stones

I la versió original dels Rolling:

Perifèrics amb una versió punk de l'estaca de LLach

L'avi Siset em parlava  de bon matí al portal, 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem passar. 

Siset, que no veus l'estaca 
a on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem caminar! 

Si estirem tots ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí 
i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba 
i ens podrem alliberar. 

Però Siset, fa molt temps ja 
les mans se'm van escorxant 
i quan la força se me'n va 
ella es més forta i més gran. 

Ben cert sé que està podrida 
i és que, Siset, pesa tant 
que a cops la força m'oblida, 
torna'm a dir el teu cant 

Si estirem tots ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí 
i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba 
i ens podrem alliberar. 

L'avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se'l va emportar, 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal. 

I, mentre passen els nous vailets, 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, 
el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí 
i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba 
i ens podrem alliberar.

---

Lluís Llach

Roger Mas "Caminant" sobre una poesia de Jacint Verdaguer

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.



Joan Amèric i "Paula"

"L'home dibuixat" interpretat per l'Orquestra Plateria & Jaume Sisa

L'HOME DIBUIXAT
Amb un tros de carbó i un tros de cuiro vell dibuixa’m un senyor sense llana al clatell. Posa-li flors al cap, un trajo de nylon, uns guants de pell de gat i una etiqueta al front que digui: Jo sóc l’home dibuixat, el que no té carn ni cos. D’homes dibuixats com jo, si mireu en veureu molts Per acabar de fer la teva obra d’art repassa-li ben bé el nas gruixut i llarg. Penja-li un llaç vermell dibuixa-li dents d’or i al l’esquena un cartell que digui: No estic mort. I jo sóc Jo sóc l’home dibuixat, el que està fet de paper. D’homes dibuixats com jo, cada dia en neixen més. Després per celebrar el part sense dolor ensenya-li a cantar una cançó d’amor. I amb aigua mineral dóna-li un bany al cap, un nom original i per bandera un drap que digui: Jo sóc l’home dibuixat, el que no té cos ni carn, d’homes dibuixats com jo, se n’aprofiten els grans.

Antònia Font i "Alegria"

Guillamino amb "Somnis de llop"



L'amor és fet d'aquestes petites coses
i el temps se'n riu de nosaltres cada 24 hores
n'hi ha que ho intentem amb versos o amb prosa
i el gat jeu sense pensaments que li fan nosa
la lluna m'ha dit que em vol
per tenir-me a mi tot sol
una dent i un anell d'or
fan que el llop sigui més fort
llop, si feu gaire el cor fort
l'amor va i ve i no troba mai un lloc
i quan em vull tornar a escapar
fujo per un mirall
hi ha poc temps però tot ens queda
escrit a la pell
somnis de llop per anar a dormir
no te'ls escoltis nen petit
cal que miris endavant i endarrere
per seguir el teu camí
un dia passo però aquest any m'empeny a mi
totes les respostes, l'endemà al matí
sóc al silenci i els grills diuen que sí
totes les respostes les trobarem aquí
l'amor és fet d'aquestes petites coses
i el temps se'n riu de nosaltres cada 24 hores
n'hi ha que ho intentem amb versos o amb prosa
i el gat jeu sense pensaments que li fan nosa
i quan em vull tornar a escapar
fujo per un mirall
hi ha poc temps però tot ens queda
escrit a la pell
somnis de llop per anar a dormir
no te'ls escoltis nen petit
cal que miris endavant i endarrere
per seguir el teu camí.

Lletra:   Pau GuillametMúsica: Pau Guillamet

Very Pomelo amb "El futur de l'espècie" de l'àlbum "Xurrac Asclat"(2011)

ATENCIÓ: Recordeu que hui, dijous 5, a les 20.00 a la Casa de Cultura de Xàbia, presentació del llibre de Jovi Lozano Efectes secundaris, obra guanyadora del Premi Soler i Estruch

 

És una espècie de traïció a la vida moderna.
Estar enamorat no implica gens la continuïtat de l’espècie.
És la frustració de cada mascle no crear existència.
Estudio una carrera. Vaig deu anys enrere.
Estic sobre estimulat.
És la frustració de cada dona no tenir descendència.
Has de menjar fruita.
Res d’a corre-cuita.
I si tindre una família
no et sembla prou raó de pes,
llavors diguem que ho és.
Anem-nos a casar
jo pago el capellà.

És una espècie de traïció a la vida moderna.
Estar enamorat no implica gens la continuïtat de l’espècie.
El futur és aquí. El futur és això.

Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

Òscar Briz i "Amèfrica"

ATENCIÓ: Recordeu que demà a les 20.00 a la Casa de Cultura de Xàbia, presentació del llibre de Jovi Lozano Efectes secundaris, obra guanyadora del Premi Soler i Estruch

AMÈFRICA

Són les sis del matí
El sol s'està llevant
Ell condueix un cotxe que no és seu
Pel fabulós desert

Com una serp d'asfalt
Creuant la immensitat
La carretera no el portarà enlloc
Només és el motiu
Per continuar

El llum de l'alba surt
D'entre els penya-segats
Darrere queda el món ple d'homes
I problemes ja oblidats

Amèfrica existeix
És un somni errant
Un lloc al que fugir quan la esperança
S'ha de retrobar

Marxem a l'altra part del món
Per descobrir qui som

Marxem a l'altra part del món
Fugim per descobrir qui som

Lletra:   Òscar Briz
Música: Òscar Briz

En directe Eva Dénia amb "El setè cel" versionant Jaume Sisa i després l'original i, de regal, una versió de Joan Manuel Serrat:

Ací davall teniu l'original de Jaume Sisa amb lletra i tot:

I ací teniu el de Joan Manuel Serrat:

Amb un dia com el de hui, Roger Mas i "I la pluja es va assecar"

Era mitja tarda i queia un plugim suau,
el cel tapat, escuts de cendra i mort.
Presoners d'un món de possibilitats,
de nens podrits per tots els estats.

Els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada.
Els nens es mutilaven els uns als altres
i les postres es fonien amb la nevera oberta.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó.

I ara pertot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,
verds, turqueses, òxids i vermells.
L'univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot.

Els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento com un nen abandonat.
Lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals,
han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó.

Tan sols un horitzó per viure.

 
Lletra:   Roger Mas
Música: Roger Mas

Mugroman amb "Mai faran res"

Un 0'7%,
almoines sí, i per a què?
No farem res si no canviem
les putes regles del comerç.

I mai faran, mai faran... Res.

I quan la gent vulga canviar
el rol d'aquesta humanitat.
Els grans estats voldran fer més,
es reuniran pel propi bé.

"Barcelona, Göteborg i ciutats de tot el món.
Capta la freqüència antiglobalització.

Gènova no oblida, policia assassina.
Des de Xixona ben fort, ben fort,...ben fort."

Lletra:   Mugroman
Música: Mugroman