Els marcianitos passen el temps
A la intempèrie de l'univers.
L'última espurna se l'emportà
Tercer planeta, sistema solar.
Perderen la condició
Del sabor tropical
I ara viuen igual
Que els esquimals.
El negre espai he trepitjat.
Amb sers de gel he fet amistat.
Un cor calent m'han demostrat.
Tant com el meu de sentimental.
Marcianitos, si teniu fred.
Un ritme càlid us encendré
Marcianitos, si esteu glaçats,
Foc de la terra us faré arribar (Bis)
Quan algun dia, anant d'excursió
A l'Himàlaia o al Pol Nord
Fredors perpètues em parlaran
Del vostre món sense calefacció.
En vosaltres pensaré.
Oh, que trist que deu ser
A l'estiu no poder
Prendre el sol.
I sentireu el sabor i el caliu del txa-txa-txa.
A la intempèrie de l'univers.
L'última espurna se l'emportà
Tercer planeta, sistema solar.
Perderen la condició
Del sabor tropical
I ara viuen igual
Que els esquimals.
El negre espai he trepitjat.
Amb sers de gel he fet amistat.
Un cor calent m'han demostrat.
Tant com el meu de sentimental.
Marcianitos, si teniu fred.
Un ritme càlid us encendré
Marcianitos, si esteu glaçats,
Foc de la terra us faré arribar (Bis)
Quan algun dia, anant d'excursió
A l'Himàlaia o al Pol Nord
Fredors perpètues em parlaran
Del vostre món sense calefacció.
En vosaltres pensaré.
Oh, que trist que deu ser
A l'estiu no poder
Prendre el sol.
I sentireu el sabor i el caliu del txa-txa-txa.
Lletra: Jaume Sisa
Música: Jaume Sisa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada