Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
Quan la vida l'ha colpejat
Hi ha qui es condemna a si mateix
A una perpètua soledat
Hi ha qui fa veure que está bé
Per no fer llàstima a ningú
Tragant saliva i assecant
La llàgrima que cau de l'ull
Disfressant la melangia i l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies
mentides
Hi ha qui no vol alçar el cap
Per no afrontar la realitat
Tancant-se qualsevol opció
Negant-se la felicitat
Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
Quan la vida l'ha colpejat
Ofegant-se en el record
D'un amor que no tornará
Disfressant la melangia en l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies
mentides.
Quan la vida l'ha colpejat
Hi ha qui es condemna a si mateix
A una perpètua soledat
Hi ha qui fa veure que está bé
Per no fer llàstima a ningú
Tragant saliva i assecant
La llàgrima que cau de l'ull
Disfressant la melangia i l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies
mentides
Hi ha qui no vol alçar el cap
Per no afrontar la realitat
Tancant-se qualsevol opció
Negant-se la felicitat
Hi ha qui s'amaga i no ix mai més
Quan la vida l'ha colpejat
Ofegant-se en el record
D'un amor que no tornará
Disfressant la melangia en l'ànima ferida
Refugiant-se cada dia en les pròpies
mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada