dimecres, 29 de juny del 2011

Aspencat i "L'últim segon"


´
Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al “start”
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar

No se el final d'esta història

sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut

a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa

De San Francesc al cap de Barbaria en moto

no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m’impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l’únic govern que em governa!
Perquè eres tu l’únic govern que em governa!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada