Meu pensament va a rebolcons
S'ensorra com un castell de cartes
quan et veig girar tots els cantons
que hi ha al meu poble
tu jugues a despistar,
jo mentre tant escrivint-te cançons
em passe els dies
i de nit somnie de colors
Arbre gran de la muntanya
tu que em dones la frescor
la frescor de la teua ombra
la calor del teu amor
l'amor per les paraules
que rebutgen el dolor
dolor innecessari
alimentat pel rencor
Se'm fa difícil pensar
que et diré de nou
quan ens tornem a trobar
que no estigues cansada ja d'escoltar
satèl·lit sóc, orfe de la teua gravetat
que vaga erran, buscant el camí final
per poder-te tastar
Xiqueta dolça del raval
se m'accelera el cor quan et veig passar
xiqueta dolça del raval
quan me n'adone ja te n'has d'anar
Quan dic que no vaig allí
Vull dir que d'alguna manera
ja sé que és el que passarà
Quan dic que no vaig allà
Vull dir que jo ja coneixia
a la dama del Raval
Estimada i dolça, un perill de dona
Dis-me ara que si i després que no
Quan dic que no vaig allí
Vull dir que d'alguna manera
ja sé que és el que passarà
Voldria desitjar Que tingues tu més sort que jo
quan arribes al Raval!!
Xiqueta meua
pits de caramel i fruit del temps
que em fas patir baix del melic
una tempesta cada nit
tempestes i cadenes
per cuixes com les teues,
tantes nits sense dormir
xiqueta meua
l'ama del carrer
i de la carn que se m'adreça
cada cop que et veig passar pel meu carrer
carrer de melangia, de vigilia nit i dia
pels teus pits de caramel
Xiqueta dolça!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada