Miquel Gil i "De la mar"

De la voreta del mar, a la cadena

de la
cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

A la voreta del mar

hi ha
una
donzella
plorant......

volen tirar-­‐li la
casa

de la voreta del mar.

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Unes grapat de valentes

s’han plantat a
la porta

“No plores donzella


que sola no estàs”



Brodarem esperances


al carrer de la reina

inflarem les veles

al poble de la mar.



Granaders, conjureu

l’espoli de l’anima

l’anima de poble

de la
voreta del mar.....a
la cadena


De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

La sequia de la cadena
sempre t'ha vist caminar
pescant amb bous a la platja
q la voreta del mar.

Unes grapat de valentes
s’han plantat a la porta
“No plores donzella
que sola no estàs”

Brodarem esperances
al carrer de la reina
inflarem les veles
al poble de la mar.

Granaders, conjureu
l’espoli de l’anima
l’anima de poble
de la voreta del mar.....a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Lletra:   Miquel Gil
Música: Miquel Gil