No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.
Pot ser que la vida et portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.
Jo vaig fent els meus plans,
vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control
Van jugant amb ta vida
van trencant-te l’amor
van deixant- te tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol avui
Alló que es pot millorar,
alló que pugui trobar,
alló que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.
Dona temps a aquest moment,
que m’jaudi a superar,
que em doni els teus sentiments.
Pot ser que la vida et portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.
dimecres, 17 d’agost del 2011
El canto del loco i "Pot ser"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada