Menaix a truà i "Enmig de la mar"

Hores llargues d'espera,

entretingut en pensaments.

Tot són camins plens d'herbes fresques,

arena i onades caient...

Anys que no hem pogut brindar.

Es sol calenta de valent.

Sa teva figura no s'esborra,

encara que passi el temps.

Vinjolites que dibuixen,

més enllà de l'horitzó.

Elles no tenen respostes,

només m'emplenen sa buidor.

Es silenci és una pista.

Des d'aquí es veu millor.

Tota plena de racons,

plena de raons

enimg de la mar,

com tu enmig de la mar...

Aquesta vida és un llarg viatge

que sé que tenc que travessar;

si fos amb tu al meu costat,

seria un somni sense acabar.

No tenguis en compte ses febleses

que un dia em van fer oblidar;

que tu eres sa meva princesa.

Ara per a tu es meu cor bategarà.

Sense tenir massa pressa,

jo t'agafaré sa mà.

Caminarem fent drecera,

només somnis trobaran.

Ses fragàncies de la vida

mos vindran a fer costat.

Fugirem a la fi del món,

amb ses nostres raons

enmig de la mar,

com tu enmig de la mar...

Enmig de la mar,

perdut enmig de la mar...