Miquel Gil i "De la mar"

De la voreta del mar, a la cadena

de la
cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

A la voreta del mar

hi ha
una
donzella
plorant......

volen tirar-­‐li la
casa

de la voreta del mar.

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Unes grapat de valentes

s’han plantat a
la porta

“No plores donzella


que sola no estàs”



Brodarem esperances


al carrer de la reina

inflarem les veles

al poble de la mar.



Granaders, conjureu

l’espoli de l’anima

l’anima de poble

de la
voreta del mar.....a
la cadena


De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

La sequia de la cadena
sempre t'ha vist caminar
pescant amb bous a la platja
q la voreta del mar.

Unes grapat de valentes
s’han plantat a la porta
“No plores donzella
que sola no estàs”

Brodarem esperances
al carrer de la reina
inflarem les veles
al poble de la mar.

Granaders, conjureu
l’espoli de l’anima
l’anima de poble
de la voreta del mar.....a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Lletra:   Miquel Gil
Música: Miquel Gil

Menaix a truà i "Enmig de la mar"

Hores llargues d'espera,

entretingut en pensaments.

Tot són camins plens d'herbes fresques,

arena i onades caient...

Anys que no hem pogut brindar.

Es sol calenta de valent.

Sa teva figura no s'esborra,

encara que passi el temps.

Vinjolites que dibuixen,

més enllà de l'horitzó.

Elles no tenen respostes,

només m'emplenen sa buidor.

Es silenci és una pista.

Des d'aquí es veu millor.

Tota plena de racons,

plena de raons

enimg de la mar,

com tu enmig de la mar...

Aquesta vida és un llarg viatge

que sé que tenc que travessar;

si fos amb tu al meu costat,

seria un somni sense acabar.

No tenguis en compte ses febleses

que un dia em van fer oblidar;

que tu eres sa meva princesa.

Ara per a tu es meu cor bategarà.

Sense tenir massa pressa,

jo t'agafaré sa mà.

Caminarem fent drecera,

només somnis trobaran.

Ses fragàncies de la vida

mos vindran a fer costat.

Fugirem a la fi del món,

amb ses nostres raons

enmig de la mar,

com tu enmig de la mar...

Enmig de la mar,

perdut enmig de la mar...