The rollers i "Laura"

Élena i "Herois"

Somiar que és veritat
Que tot és dibuixat
Que no hi ha temps ni espai
Somiar tots els somnis fent-se realitat
Somiar que dormim enlloc de treballar

Que els herois tornaran
per salvar el món

Somiar un món més lent
Somiar que tenim tants destins com vulguem
Somiar que ets aquí al meu costat
Que podem tornar enrere i rebobinar

Que els herois tornaran
per sempre més

I els herois silenciats restaran un cop més
amb dubtes, cansats i latents

Costa 59 i "Un mar de confetti"

Sols
conduïm junts cap el Sud
a prop del mar
perseguint un sol intens

Espurnes pinten daurats
reflectint al meu davant
un cel que ha deixat
caure un mar de confetti pel camí



Sols
avancem sense final
lluny de tot
molt més vius i enamorats

Per camps que ens obren les mans
fins a l´horitzó del món
que el cel ha deixat
com un mar de confetti pel camí

Lletra:   Lluís Costa
Música: Lluís Costa

Eric Clapton canta "No sé viure sense l'estrès" de Quim Vila

Conxita i "Al darrera la nevera"

Hi ha fruites que m'empatxen
hi ha tresors que fan patir
diu que hi ha amors que maten
i n'hi ha que et fan podrir.
Són tresors els enciams
i la teva ànima bruta
i els secrets tan fascinants
de la frigorífica ruta.

Al darrera la nevera
hi ha els tresors més amagats
al final de la cullera
el teu gust m'hi ha quedat
Al final de la cullera
hi ha tresors per oblidar
al darrera la nevera      
el teu gust ha caducat.

El gust gastat de l'adéu
el gust podrit del teu nom
el gust regust del disgust
gust de porta que grinyola
gust de la nevera buida
gust  la nevera sola.

Que al sarró hi tinc una pedra
un bon roc ben amagat
i quan vingui la propera   
li fotré un bon cop al cap.

Lletra:   Janot Vila
Música: Helena Casas

Amnea i "Rei de copes"

Aspencat i "Naixen primaveres"

Quan sembla esgotada tota possibilitat
Totes les vies tancades al pas
Quan el teu mon està sumit en una eterna obscuritat
Perden les paraules tot el seu significat
Quan el vent no bufa de cara
Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard

Naixen primaveres
Cada matí , al teu jardí
Cultiva els teus sentits, comencen
Noves primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l’horitzó de hui

A la cerca d’un oasi en un país de nits fredes
Per establir allí el nostre punt de trobada
Agafar impuls i preparar noves eines
Per reviscolar una freqüència oblidada
Quan el vent no bufa de cara

Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora.

Predir l’impredictible
Unir el cor i la raó
Fer una pasta indestructible
És el “kit” de la qüestió
Apuntar ben alt i donar el salt
Donar totes les passes i completar les fases
El nostre somriure……
Combustible essencial per a viure
Redirigir el dirigible
Fer un cop en el timó
Fer una pasta indestructible
És el quid de la qüestió

Lletra:   Aspencat
Música: Aspencat

Élena i "L'amor és ah"

Net Flanders i "Qualsevol nit"

Conxita i "Música de gossos"

Marxo amb música de gossos
que és un bon final per als covards
ja fa massa que m'espero
i el te s'ha tornat ben amargant.
Ara us canto ballmanetes
amb compassos rovellats
Hi ha una missa baix al poble
xocolata per als bons cristians.

Marxo amb música de gossos
aiguarràs per netejar.
La cançó ja no m'empaita
no la podria  escoltar.
S'ha acabat la confitura
que ma mare em va donar.
Sols em queden uns horaris
fets amb cal·ligrafia d'abans.

Lletra:   Ricard Oliva
Música: Helena Casas

Élena i "Plou"

Cada tro, cada llamp fa més llum i crec sona més alt
Fa tres dies que no fem el sopar
Crec que estic aprimant-me

Fa molt vent i al carrer
La gent s'amaga dins els establiments
La persiana s'ha tornat a encallar
Això és un desastre

Uh ara es fa d'hora més fosc
Tot canviara de color
Començant per la cara

Uh ja és aquí
Ja ha arribat el fred
Uh crec que avui
Soparem galets

Uh ara es fa d'hora més fosc
Tot canviarà de color
Començant per la cara

Uh és el final de l'estiu
On tota cuca hi viu
Com deia la iaia

Uh ara es fa d'hora més fosc
Tot canviarà de color
I ja hem tret les mantes

Mugroman i "Moltes veus"

MOLTES VEUS

Trobar-me una altra il·lusió,
trobar-me al nostre cantó,
trobar-me allà on em vaig criar.

Créixer amb els meus companys,
lliure de la realitat.
Viure amb la gent del meu voltant.

Una llengua, moltes veus.
Una història, el nostre dret.
Un dia per a unir la gent.

Hui pots cridar, pots cantar, pots sentir-te millor.
Riurem, viurem. Unim el nostre món.

Hui pots cridar, pots cantar, pots sentir-te millor.
Si véns amb mi. Unim el nostre món.

Trobar-nos en un nou lloc,
reunir-nos un altre cop.
Una trobada pel record.

Viure hores en segons,
fer del temps una cançó
i gaudir d'allò que som.

Som cultura, som veritat,
somnis fent-se realitat.
Un altre any per fer-nos grans.

Cesk Freixas i "Dies i nits d'amor i de guerra"

Arribaràs cansada a casa
Després de treballar
Obriràs lenta la porta
i et pesarà el dia a les mans

Veuré com entres a la sala
M’aixecaré i m’abraçaràs
Caurem rient sense parlar-nos
Al millor lloc d’aquell sofà

 a la foscor ens banyarà
I en una espurna de la pluja
Esquitxarà tots aquells vidres
Que més tard s’entelaran

Mullarem de negre els gots
I beurem buscant el delit
Mes en els nostres cossos
Que en els distants grups de vi

Que hi ha, com ha anat el dia?
Tenia ganes de plegar
Et regalo el sol per tu bonica
I una abraçada em sorprendrà

M’has trucat, ha passat res?
Només volia dir-te nosaltres
Ja t’ho vaig dir, no passaran
I em semblaràs més tendra que abans

Naixerà de ple el nostre món
I et pintaré amb aquests dits
Els llavis que en el dibuix no tens
Per cuidar les nostres nits

Just abans d’agafar el son
Amagaré sota el coixí
Alguna rosa groga
Que ens salvi el tu i el mi

M’estrenyeràs el nom amb força
Vull que sempre sigui així
S’escaparà alguna promesa
A mi més, ho sento aquí

Ets tu sempre ho he vist tan clar
Les gotes ja hauran parat
Ja t’ho vaig dir, no passaran
I et fiaré el cel, la lluna i la mar

Repicaran martells a l’obra
I xisclarà el despertador
Alguna cosa t’il•luminarà
Serà el sol o la tardor

Quedarà encara algun tirà
Que vencerem amb la unitat
Firmarem aquesta revolució
Dies i nits de guerra i amor

El canto del loco i "Pot ser"

No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

Jo vaig fent els meus plans,
vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control

Van jugant amb ta vida
van trencant-te l’amor
van deixant- te tot sol

Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol avui

Alló que es pot millorar,
alló que pugui trobar,
alló que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.

Dona temps a aquest moment,
que m’jaudi a superar,
que em doni els teus sentiments.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

Sau i "El tren de mitjanit"

 

Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson

I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

Els Pets i "Por"

 

Por de parlar,
de dir alguna cosa que
no et pugui agradar.
De deixar anar una altre mentida.
A la teva mida.

Por de quedar,
deixar les paraules a qualsevol calaix
per no deprimir-te
al fer-te badallar,
saber que rumies
amb aquella mirada
que no se que m`amaga

Por de dormir
i que en despertar-me
tot hagi canviat,
sense recordar que ens fa viure plegats
com si fòssim extranys
sentint la rutina
arrosegant-nos per dintre.

Et veig....
el sol s`amaga entre els teus, cabells
em sents...
aixeques la mirada i en, 

Ocults i "Pa amb oli nacional"

Ja estic fart de xiringuito
Només et donen hamburgueses i perritos
Només te donen papas i pinxitos
Quasi quasi quasi te fan oblidar.

Que tu lo que vols és un pa amb oli
Un pa amb oli amb olives de Sóller
Que tu lo que vols és un pa amb oli
Un pa amb oli amb formatge maonès

Un pa amb oli nacional.

Aquí tothom se monta es seu xiringuito
Si Mallorca torna lletja t'importa un pito
Si Mallorca està malalta t'importa un rave
Guanyar duros, bravejar, això és lo que hi ha.

Aquí tothom se monta es seu xiringuito
Hello, how are you? Togueder, forever,
Wechauchu foki foki xiringuito,
Quasi quasi quasi te fan oblidar.

Lletra:   Antoni Nicolau
Música: Antoni Nicolau

Sant Gatxo i "Contra corrent"

Alça la mà i deixa fugir l'ànsia que apreta el teu pit.
Alça la veu per insistir que has decidit viure per fi.
Obre la ment a poc a poc i tria el que et demane el cor
actua sempre amb convicció que ningú parle en el teu nom,
ja has perdut prou il.lusions el teu desig és més fort
que cap escala de valors!
Aprén a anar contra corrent veuràs que no ets el primer,
no acceptes mai un perquè sí que et faça sentir-te submís.
Obre la ment a poc a poc i tria el que et demane el cor
actua sempre amb convicció que ningú parle en el teu nom,
ja has perdut prou il·lusions el teu desig és més fort
que cap escala de valors!
Afronta la vida amb imaginació perquè mai et falte una motivació,
deixa sempre espai a la improvisació, que no et domestiquen mai,
ens necessitem tots.

Mishima i "L'olor de la nit"

Sento l'olor de la nit que s'atansa en misteri.
Adéu sol.
M'enterboleix la ment, em desperta els sentits, fa tant temps que no em sentia tan sol.
I baixo al carrer que he de treure diners, i em cago en el caixer que em diu que no tinc ni un ral. Avui, no em cal.
M'ha trucat el Miquel i que ell li cauen del cel i avui m'invita a volar, avui volarà, diu avui volarà. Avui volarà, avui volarà...
La nit ha caigut dels fars als fanals, passen blancs i vermells, i els dos junts ballant amb ells i entre l'ombra i la llum de mil bars plens de fum, com si fóssim germans, ens coneguéssim de fa mil anys. Som cinc mil que ballem entre el cel i l'infern, no vull que em facis petons, però, follem.
Follem. Follem. Follem. Follem.

Lletra:   David Carabén
Música: David Carabén

Miquel Gil i "De la mar"

De la voreta del mar, a la cadena

de la
cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

A la voreta del mar

hi ha
una
donzella
plorant......

volen tirar-­‐li la
casa

de la voreta del mar.

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Unes grapat de valentes

s’han plantat a
la porta

“No plores donzella


que sola no estàs”



Brodarem esperances


al carrer de la reina

inflarem les veles

al poble de la mar.



Granaders, conjureu

l’espoli de l’anima

l’anima de poble

de la
voreta del mar.....a
la cadena


De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

La sequia de la cadena
sempre t'ha vist caminar
pescant amb bous a la platja
q la voreta del mar.

Unes grapat de valentes
s’han plantat a la porta
“No plores donzella
que sola no estàs”

Brodarem esperances
al carrer de la reina
inflarem les veles
al poble de la mar.

Granaders, conjureu
l’espoli de l’anima
l’anima de poble
de la voreta del mar.....a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

De la voreta del mar, a la cadena
de la cadena, al gas
De la voreta del mar, a la cadena

Lletra:   Miquel Gil
Música: Miquel Gil

l'Ham de Foc i "El que vull"

Tinc un anell de pissarra i un collar de sal
El que vull ja ve amb les cintes de l'arc,
De l'arc de Sant Martí
Estos colorets, qui me'ls fica a les galtes?
El que vull ja ve i no se n'anirà
Si no m'ha demanat
I a la ribera el vent dugué un bec
L'he alçat al davantal per si volgués parlar
D'una pell de serp ma madrina em feu un vestit
Quan em va cridar no vaig poder anar
Les cames, on les tinc?!

Lidia Pujol i "l'Amèlia" de l'àlbum "Els amants de Lilith"

Malalta esta malalta,
la filla del bon rei.
Els metges la visiten,
però no saben quin mal té.
També hi va sa mare,
ja no hi ha remei.
Filla, la meva filla,
de quin mal vos dolgueu.
Mare, la meva mare,
penso que be ho sabeu.
Metzines me n'heu dades
que em maten el cor meu.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
d'això vos confessareu,
quan vos 'gueu confessada
el testament fareu.
Totes les meves joies
als pobres donareu.
Totes les meves robes
són per la mare de deu.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.
Filla, la meva filla,
i a mi que em deixareu.
Mare, la meva mare,
a vos el marit meu.
Perquè el tingueu en cambra
tothora que vulgueu.
Perquè el beseu de dia
tal com de nit ja feu.
Ai que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells...

Antònia Font i "Astronauta rimador"

Menaix a truà i "Enmig de la mar"

Hores llargues d'espera,

entretingut en pensaments.

Tot són camins plens d'herbes fresques,

arena i onades caient...

Anys que no hem pogut brindar.

Es sol calenta de valent.

Sa teva figura no s'esborra,

encara que passi el temps.

Vinjolites que dibuixen,

més enllà de l'horitzó.

Elles no tenen respostes,

només m'emplenen sa buidor.

Es silenci és una pista.

Des d'aquí es veu millor.

Tota plena de racons,

plena de raons

enimg de la mar,

com tu enmig de la mar...

Aquesta vida és un llarg viatge

que sé que tenc que travessar;

si fos amb tu al meu costat,

seria un somni sense acabar.

No tenguis en compte ses febleses

que un dia em van fer oblidar;

que tu eres sa meva princesa.

Ara per a tu es meu cor bategarà.

Sense tenir massa pressa,

jo t'agafaré sa mà.

Caminarem fent drecera,

només somnis trobaran.

Ses fragàncies de la vida

mos vindran a fer costat.

Fugirem a la fi del món,

amb ses nostres raons

enmig de la mar,

com tu enmig de la mar...

Enmig de la mar,

perdut enmig de la mar...

VerdCel i "Treballaré el teu cos"

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...

Lletra:   Raimon
Música: Raimon

Marcel Cranc i "Hi haurà"

Els amics de les arts i "L'home que treballa fent de gos"

L'home que treballa de fent de gos a les festes infantils
treu la pols de la disfressa.
Puja al seat panda atrotinat que avui quasi ni s'ha engegat
i no pot mai passar de quarta.
Avui l'ha contractat una família benestant de la ciutat
que viu a la part alta.
Para i fa 10 euros de benzina que no en té pas per més.
La Si
I fa un vistaso a les revistes.

L'home que treballa fent de gos a les festes infantils
aparcar sempre li costa.
I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós,
truca i espera resposta.
I romp a la festa amb un pastís cantant "cumpleaños feliz",
i li va d'un pèl no caure.
Fa ninots a un globus de colors i una espasa d'Star Wars,
i un ós, i flors, i un dinosaure.

L'home que treballa fent de gos a les festes infantils
fa un senyal a la mestressa.
Que el convida a prendre un cafetó mentre li firma el taló
no troben tema de conversa.
Ella me l'agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
ell de lluny sent la mainada.
I fan l'amor d'una forma animal entre camises i xandalls,
mitjons, petons i americanes.
L'home que treballa fent de gos marxa com si fos famós
mentre veu arribar el pare.
L'home que treballa fent de gos els fa feliços a tots,
L'home que treballa fent de gos a les festes infantils
no sap pas que coi li passa,
gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor.

Amb l'amor ell no hi te traça.
Mitjons petons i americanes, i un ós i flors i un dinosaure,

Lletra:   Els Amics de les Arts
Música: Els Amics de les Arts

Arthur Caravan i "Vents"