Sergi Contrí i "Recorde" des de l'altre costat del Montgó

De vegades agraeix no trobar-te quan et cride,
impulsos incontrolats del cor obert de bat a bat.
De vegades sembla estrany enyorar-te per costum,
retrobar melics i pigues quan intente fer resum.

De vegades es fa tard,
no tinc son i estic cansat,
i el discòrrer de la tinta
sembla no vol passejar.
De vegades perd la fam,
la memòria, aquells acords,
i recorde aquella nit,
recorde la nostra mar ...
que era nostra com la platja,
que entre dunes va fer-nos tan grans.

De vegades trobe llum quan el món vol fer-se el fosc,
Camine per on solíem i se me roden els ulls.
De vegades sembla estrany enyorar-te per costum,
retrobar melics i pigues quan intente fer resum.

De vegades es fa tard,
no tinc son i estic cansat,
i el discórrer de la tinta
sembla no vol passejar.
De vegades perd la fam,
la memòria, aquells acords,
i recorde aquella nit,
recorde la nostra mar ...
que era nostra com la platja,
que entre dunes va fer-nos tan grans.