Albert Pla i "Papa, jo vull ser torero"

papa jo vull ser torero
papa jo vull matar toros
papa jo vull saltar ruedos
ai papa jo vull ser torero
i el pare es desesperava
ell que era tan honorable
potestat de la sardana
de les lletres catalanes

la veritat no comprenia
quin cony de fill que tenia
si tenia tot el que volia
tenia amor tenia família

de calés no li faltaven
ni cultura ni ensenyança
de la pulcra i refinada
existència catalana

papa jo vull ser torero
papa jo vull matar toros
papa jo vull saltar ruedos
ai papa jo vull ser torero

i el pare des de les grades
com patia i com plorava
que és que el toro empitonava
al seu fill i el revolcava

que és que el toro va arrancar-li
els collons d'una cornada
l'hemorràgia era imparable
una mort inevitable

va morir a la infermeria
de la plaça a mitja tarda
el seu fill moria torero
ple de gloria i ple de fama
ple de clavells a la tomba
banderilles i estampetas
i als balcons geranis negres
ai papa el teu fill ha mort torero
ai ai ai