"Sospitosos" d'Antònia Font

Viu a dins un far,
a damunt un bar,
surt a una postal,
sempre estȧ lluent
i en funcionament
des de 1900.

Ones.
barques.
merchandising
cristasol
perspectiva,

Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs
que s'han despenjat de sa costa.

Sempre estȧ content
ell és molt feliç,
i ho tė ple de gent.  
Vėnen de la mar,    
tė uns amarradors,  
pugen a sopar.    

Iupi
happy
terrasseta,
fora borda,
cap problema,
vuit gin tònics.

Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs
que s'han despenjat de sa costa.

Viu a dins un far,   Ones.
a damunt un bar,   barques
surt a una postal,   merchandising
sempre estȧ lluent   cristasol
i en funcionament   perspectiva
des de 1900.   moltes voltes

Es creuers cap as sol ponent semblen uns hoteIs
que s'han despenjat de sa costa.

Sempre estȧ content  Iupi
ell és molt feliç,   happy
i ho tė ple de gent.    terrasseta,
Vėnen de la mar,    fora borda,
tė uns amarradors,    cap problema,
pugen a sopar.  vuit gin tònics.

Es velers sense rumb concret no fan res mal fet
perȯ són un poc sospitosos.
Es creuers en sa nit només fleten s'esquelet de perfil,
sȯn mil lamparetes.

Lletra:   Joan Miquel Oliver
Música: Joan Miquel Oliver

Aspencat i "L'últim segon"

´

Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al “start”
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa

De San Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m’impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l’únic govern que em governa!
Perquè eres tu l’únic govern que em governa!

Agraviats i "Les coses"

Els amics de les arts i "A vegades"

Ho sento molt
si m'adormo amb Ventdelplà.
Ho sento molt,
si deixo pèls a la dutxa.
Ho sento molt,
si trepitjo la cuina fregada.
Ho sento molt,
molt si tolero la brutícia.

Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

I a vegades
els ocells fan cagarades.
I a vegades
t'estimo però no m'agrada.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se'm cremen les torrades,
Però això últim només de tant en tant.

Ja n'aprendré
de somriure a ca te mare.
Ja n'aprendré,
a fer aquell plat que t'agrada.
Ja n'aprendré,
a canviar el paper de vàter.
Ja n'aprendré,
a tirar-te algun piropo.

Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.

I a vegades
els ocells fan cagarades.
I a vegades
t'estimo però no m'agrada.
I a vegades
penso si mai no la cagues.
I a vegades
va i se'm cremen les torrades,
Però això últim només de tant en tant.

En una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,

En una tribu apatxe, (hey, hey, hey)
en una tribu apatxe, (hey, hey, hey)
en una tribu apatxe, (hey, hey, hey)
en una tribu apatxe, (hey, hey, hey)

En una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe,
en una tribu apatxe, 

Lletra:   Els Amics de les Arts
Música: Els Amics de les Arts


Cançó que pertany al disc Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008) i que et pots descarregar de franc des de la pàgina web oficial del grup: http://elsamicsdelesarts.cat/discografia/

Orxata Sound System i "Filles d'un meló d'Alger"

La terra es troba en un estat febril i disentèric
i escriu al seu diari de rescalfament:
a quin contenidor haurem d'abocar el capital?
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit?

per l'horta ja només podem fer pins i calendaris
i ones gegantines centrifuguen els desamparats
només les parets criden el que callen els telediaris
i jo sóc terrorista o de l'imperi del mal... i tal
així, paréixer i no ser, la doctrina del sistema
que ja no és eco-, ni tan sols anti-, que em dona jena;
que ja no busca solucions perquè no hi ha problema
vinga va, deixem-ho níquel, no em doneu l'esquena!

ara sí, feu-me costat, però no massa
que potser jo també sóc un d'ells i ara vaig d'amagat
em cague en funcionaris mentals, i sense alçar la tapa
cas tancat: pense que ja no afegirem res més. -o sí?
tornar a l'origen per tal d'avançar
fer per desfer, construir per desconstruir
sembla tan fàcil i és tan difícil alhora...
- ai senyor de to lo món, ma'que ens faran patir
cariàtides sotmeses sostenint la gran mentira
ciutats recorden l'aigua clara com si fora un mite viu
tot sembla un ou florit vestit de caramel
i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga
com ha pogut passar açò? qui té la solució?
nosaltres no som tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu

som filles d'un meló d'Alger i l'agroterrorisme
en un camp de golf universal el tinki winki viu
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra
i confrontem els èitors un ogre que mai riu

què tal? talant boscos primaris per fer mobles d'oficina
bevent substàncies químiques en got de suc de pinya
no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva?
o alguna vomitiva gran panotxa amb més d'un gen modificat?
que són més higiènics, -diuen- no els ha tocat ni el llaurador
dictadors d'alimentació farcint-nos de transgènics
haurem d'investigar què pensen les balenes
entrevistar les cebes, interrogar les cols -llombardes
txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani?
tenim per a donar i vendre plàstic i fertilitzants
nadant em trobí un crani de tortuga o de crustaci
gaudint del clor i del mercuri, oblidant les penes...

som filles d'un meló d'Alger i l'agroterrorisme
de lloguer vivim al camp de golf universal
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra
confrontem els èitors un ogre que mai viu
defensem la pràctica pràctica de doctrines nul·les
basada en els principis d'ultra-caos creatiu
fonamentant els postulats en un granet de xufa
unim-nos a les files de la posmoquinqui crew
crèdits.

Desgavell i "Boig"

Si vos agraden podeu baixar la seua música gratuïtament des de:  http://www.desgavell.org/musica.html

 Odie despertar-me
amb les llums obertes
sentint que el temps
em torna a enganyar.

Potser seré un altre,
un zero a l'esquerra.
Un somni que s'esborra
de nou en aquest teatre.

S'obri un nou teló
i puges l'escaló.
Ja no pots oposar-te.

No! Ja no vull res més.
Res més que ser un boig
cantant-te!

Moltes voltes pense,
quina sort trobar-te,
poder estar contant-te
tantes històries.

No són sols paraules.
No són quatre notes.
Ací les coses clares.

I amb els punys tancats
almenys tindrem memòria
de com poder volar
si aquest desgavell acaba.

No! Ja no vull res més.
Res més que ser un boig
cantant-li al món!

Fuig la por!

I ja no tinc por a res,
i ja no vull sentir-la més.
Deixa'm que m'acoste
i estiga al teu costat.

I amb els punys tancats
esperarem notícies
del futur incert
de les nostres vides furtives.

No! Ja no vull res més.
Res més que ser un boig
cantant-li al món!

Fuig la por!

"Nit de Sant Joan" de Jaume Sisa

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.


La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.

Lletra:   Jaume Sisa
Música: Jaume Sisa