divendres, 6 de maig del 2011

Guillamino amb "Somnis de llop"


L'amor és fet d'aquestes petites coses
i el temps se'n riu de nosaltres cada 24 hores
n'hi ha que ho intentem amb versos o amb prosa
i el gat jeu sense pensaments que li fan nosa
la lluna m'ha dit que em vol
per tenir-me a mi tot sol
una dent i un anell d'or
fan que el llop sigui més fort
llop, si feu gaire el cor fort
l'amor va i ve i no troba mai un lloc
i quan em vull tornar a escapar
fujo per un mirall
hi ha poc temps però tot ens queda
escrit a la pell
somnis de llop per anar a dormir
no te'ls escoltis nen petit
cal que miris endavant i endarrere
per seguir el teu camí
un dia passo però aquest any m'empeny a mi
totes les respostes, l'endemà al matí
sóc al silenci i els grills diuen que sí
totes les respostes les trobarem aquí
l'amor és fet d'aquestes petites coses
i el temps se'n riu de nosaltres cada 24 hores
n'hi ha que ho intentem amb versos o amb prosa
i el gat jeu sense pensaments que li fan nosa
i quan em vull tornar a escapar
fujo per un mirall
hi ha poc temps però tot ens queda
escrit a la pell
somnis de llop per anar a dormir
no te'ls escoltis nen petit
cal que miris endavant i endarrere
per seguir el teu camí.


Lletra:   Pau GuillametMúsica: Pau Guillamet

dijous, 5 de maig del 2011

Very Pomelo amb "El futur de l'espècie" de l'àlbum "Xurrac Asclat"(2011)

ATENCIÓ: Recordeu que hui, dijous 5, a les 20.00 a la Casa de Cultura de Xàbia, presentació del llibre de Jovi Lozano Efectes secundaris, obra guanyadora del Premi Soler i Estruch

 

És una espècie de traïció a la vida moderna.
Estar enamorat no implica gens la continuïtat de l’espècie.
És la frustració de cada mascle no crear existència.
Estudio una carrera. Vaig deu anys enrere.
Estic sobre estimulat.
És la frustració de cada dona no tenir descendència.
Has de menjar fruita.

Res d’a corre-cuita.
I si tindre una família

no et sembla prou raó de pes,
llavors diguem que ho és.
Anem-nos a casar
jo pago el capellà.

És una espècie de traïció a la vida moderna.
Estar enamorat no implica gens la continuïtat de l’espècie.
El futur és aquí. El futur és això.


Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

dimecres, 4 de maig del 2011

Òscar Briz i "Amèfrica"

ATENCIÓ: Recordeu que demà a les 20.00 a la Casa de Cultura de Xàbia, presentació del llibre de Jovi Lozano Efectes secundaris, obra guanyadora del Premi Soler i Estruch



AMÈFRICA

Són les sis del matí
El sol s'està llevant
Ell condueix un cotxe que no és seu
Pel fabulós desert

Com una serp d'asfalt

Creuant la immensitat
La carretera no el portarà enlloc
Només és el motiu
Per continuar

El llum de l'alba surt

D'entre els penya-segats
Darrere queda el món ple d'homes
I problemes ja oblidats

Amèfrica existeix

És un somni errant
Un lloc al que fugir quan la esperança
S'ha de retrobar

Marxem a l'altra part del món

Per descobrir qui som

Marxem a l'altra part del món

Fugim per descobrir qui som

Lletra:   Òscar Briz
Música: Òscar Briz

dilluns, 2 de maig del 2011

Amb un dia com el de hui, Roger Mas i "I la pluja es va assecar"





Era mitja tarda i queia un plugim suau,
el cel tapat, escuts de cendra i mort.
Presoners d'un món de possibilitats,
de nens podrits per tots els estats.

Els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada.
Els nens es mutilaven els uns als altres
i les postres es fonien amb la nevera oberta.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó.

I ara pertot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,
verds, turqueses, òxids i vermells.
L'univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot.

Els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento com un nen abandonat.
Lliurat a la llum i a l'espai i als astres siderals,
han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l'horitzó.

Tan sols un horitzó per viure.

 
Lletra:   Roger Mas
Música: Roger Mas

diumenge, 1 de maig del 2011

Mugroman amb "Mai faran res"


Un 0'7%,
almoines sí, i per a què?
No farem res si no canviem
les putes regles del comerç.

I mai faran, mai faran... Res.


I quan la gent vulga canviar

el rol d'aquesta humanitat.
Els grans estats voldran fer més,
es reuniran pel propi bé.

"Barcelona, Göteborg i ciutats de tot el món.

Capta la freqüència antiglobalització.

Gènova no oblida, policia assassina.

Des de Xixona ben fort, ben fort,...ben fort."

Lletra:   Mugroman
Música: Mugroman