Sento l'olor de la nit que s'atansa en misteri.
Adéu sol.
M'enterboleix la ment, em desperta els sentits, fa tant temps que no em sentia tan sol.
I baixo al carrer que he de treure diners, i em cago en el caixer que em diu que no tinc ni un ral. Avui, no em cal.
M'ha trucat el Miquel i que ell li cauen del cel i avui m'invita a volar, avui volarà, diu avui volarà. Avui volarà, avui volarà...
La nit ha caigut dels fars als fanals, passen blancs i vermells, i els dos junts ballant amb ells i entre l'ombra i la llum de mil bars plens de fum, com si fóssim germans, ens coneguéssim de fa mil anys. Som cinc mil que ballem entre el cel i l'infern, no vull que em facis petons, però, follem.
Follem. Follem. Follem. Follem.
Adéu sol.
M'enterboleix la ment, em desperta els sentits, fa tant temps que no em sentia tan sol.
I baixo al carrer que he de treure diners, i em cago en el caixer que em diu que no tinc ni un ral. Avui, no em cal.
M'ha trucat el Miquel i que ell li cauen del cel i avui m'invita a volar, avui volarà, diu avui volarà. Avui volarà, avui volarà...
La nit ha caigut dels fars als fanals, passen blancs i vermells, i els dos junts ballant amb ells i entre l'ombra i la llum de mil bars plens de fum, com si fóssim germans, ens coneguéssim de fa mil anys. Som cinc mil que ballem entre el cel i l'infern, no vull que em facis petons, però, follem.
Follem. Follem. Follem. Follem.
Lletra: David Carabén
Música: David Carabén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada