Mishima i "L'olor de la nit"

Sento l'olor de la nit que s'atansa en misteri.
Adéu sol.
M'enterboleix la ment, em desperta els sentits, fa tant temps que no em sentia tan sol.
I baixo al carrer que he de treure diners, i em cago en el caixer que em diu que no tinc ni un ral. Avui, no em cal.
M'ha trucat el Miquel i que ell li cauen del cel i avui m'invita a volar, avui volarà, diu avui volarà. Avui volarà, avui volarà...
La nit ha caigut dels fars als fanals, passen blancs i vermells, i els dos junts ballant amb ells i entre l'ombra i la llum de mil bars plens de fum, com si fóssim germans, ens coneguéssim de fa mil anys. Som cinc mil que ballem entre el cel i l'infern, no vull que em facis petons, però, follem.
Follem. Follem. Follem. Follem.

Lletra:   David Carabén
Música: David Carabén

Mishima i "Alguna cosa em diu que sí"

Alguna cosa em diu que sí,
llavors la resta comença en silenci,
una conspiració.
De fet la vida ja ho té això
de recordar-te constantment el gran valor
i la modèstia d’un d’honestedat
de qui diu que no, qui diu que no.

Mishima i "Un tros de fang"

Tu no saps com em fas sentir
com un ninot vora la caixa,
tant petit, insignificant.
A les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconèixer en mi,
aquest ninot et sembla una llauna,
jo m'arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t'amarga,
i per allargar la tonteria que ens cremava
vull estar ofegant-me

Tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir...

Lletra:   David Carabén
Música: David Carabén

Mishima i "Tot torna a començar"

Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,
els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis
a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fe)

Quan recuperis tots els fragments
d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge
l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot
torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.