Gàtaca amb "El show de la foscor"

 

 

Ja està tot preparat
L'espectacle ha arribat
El show de la foscor
El circ més monstruós
Obre be els ulls no vull que et perdes res
S'obren el llums per que ho disfrutes be
Es l'espectacle que està començant
Segueix la llum fins la pista central

Passen avant
Passen avant El show ja ha començat
No pots parar
No pots parar No pots perdre-te'n cap
No pots parar

Creus que ja ho has vist tot
Res no pot ser tant fort
El show dels anormals
No et veig molt preparat
Alguns s'ho miren i es freguen els ulls
Són com ovelles que fugen d'algú
El pànic està a la pista central
És l'espectacle que ja ha començat

Passen avant

No entenc perquè hi ha gent
que mira allò que tem.

Passen avant
Dones barbudes , amb tres pits i puces
Nens amb arrugues i orelles peludes
Homes que moren desfets per les mines
Dones que ploren per fills que no viuen

Verdcel amb "Bitllets" i també el tema "Money" de Pink Floyd de l'àlbum de 1971 "The dark side of the Moon"

Aquell qui veu al veí com focus dels propis mals
Ser a partir del que no són els altres
la mirada defensiva que troba en la pròpia cultura
una ofensa de la democràcia, de la comoditat,
i el fusell carregat de ràbia i por
com defensar la llibertat dels altres mirant-se el melic?
com ser el salvador d'un poble apuntant-li al front?

Un tret, vola el pardal
ocell mort o engabiat
un tret davalla una ànima rodant
Bitllets Bitllets

Aquell qui sols té ulls per a veure créixer els bitllets
Qui veu el poble, l'antiga ciutat com vedat obert per enderrocar
Esclafar barris sencers i després...
Arrossegar els esquelets per la ciutat
I nosaltres, com podem permetre aquest Genocidi, humà, legal??

Un tret, vola el pardal
ocell mort o engabiat
dos trets més, es desploma en picat
s'escampa al terra la metralla
Bitllets Bitllets

Aquell qui veu en un vell mas
l'oportunitat per donar vida
La tendra visió humana de restaurar
El do terrenal de ressuscitar la pedra
Capacitat divina d'imaginar
de volar amb els peus en terra

Cau la nit, el ressò dels trets recorre les valls
cadàvers d'edificis i d'arbres
cementiri de ciment
domina el paisatge de tombes
l'eco de mort retomba per tot arreu
un crit d'auxili travessa el silenci
són les entranyes de la muntanya
la lluna a mitja asta
el gos fidel a l'amo rabiós
el fusell al muscle descarregat
el caçador desofegat, desofegat, desofegat...

Lletra:   Alfons Olmo Boronat
Música: Alfons Olmo Boronat





I ací tenim un tema al qual sembla deure alguna cosa el de Verdcel:

"Àrida primavera" dels suecans Inòpia del seu disc "Les 4 estacions de l'arròs"

El corredor polonés amb "Cigarrets"

Una obsessió així, és que no l'havia vista mai...

Digues no, l'autocontrol de sempre
Digues no, l'autocontrol de sempre

Crec que tal vegada sóc un poc lent,
o solament curt,
atapeït amb els meus elogis, potser és fins demà

Mai veuràs per sempre cigarrets,
mai veuràs per sempre cigarrets
Mai has superat la distància que hi ha entre
el bé i el...
Mai veuràs per sempre cigarrets,
mai veuràs per sempre cigarrets
Mai has superat la nostàlgia, no l'has superada

Llavors et gires enrere, dius no...
Llavors et gires enrere, dius que...

No, dius no, no ho has superat atapeït amb els
meus elogis
No, dius no, no ho has superat, com un parell
de gats ensinistrats lluny del meu abast

Mai veuràs per sempre cigarrets,
mai veuràs per sempre cigarrets
Mai has superat la distància que hi ha entre el
bé i el...
Mai veuràs per sempre cigarrets,
mai veuràs per sempre cigarrets
Mai has superat la nostàlgia, no l'has superada

Llavors et gires enrere, dius no...
Llavors et gires enrere, dius que...

Aïlla-les...

Mai veuràs per sempre cigarrets,
mai veuràs per sempre cigarrets
Mai has superat la distància que hi ha entre el
bé i el...
Mai veuràs per sempre cigarrets,
mai veuràs per sempre cigarrets
Mai has superat la nostàlgia, la nostàlgia...

Lletra:   Marc Pérez
Música: El Corredor Polonès

Amb un poc de retard per dificultats tècniques Al Tall i la Banda Primitiva de Llíria amb "Tio Canya"

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

Al Tall

"Sóc mediterrani" de Seguridad Social amb Miquel Gil

Ressonadors amb "Flors de Baladre"

Lletra i música: Isidor Marí
 
Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.
Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'allò que cau:
aigua de núvol i cel blau.
Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.
Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap un ball.
I ses que queden, quan no plou,
obrin es ulls per veure el sol;
i dos teulats que tenen set
en es cocons fan un glopet.
Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.


I ací teniu la versió clàssica d'UC:

Albert Pla i "Papa, jo vull ser torero"

papa jo vull ser torero
papa jo vull matar toros
papa jo vull saltar ruedos
ai papa jo vull ser torero
i el pare es desesperava
ell que era tan honorable
potestat de la sardana
de les lletres catalanes

la veritat no comprenia
quin cony de fill que tenia
si tenia tot el que volia
tenia amor tenia família

de calés no li faltaven
ni cultura ni ensenyança
de la pulcra i refinada
existència catalana

papa jo vull ser torero
papa jo vull matar toros
papa jo vull saltar ruedos
ai papa jo vull ser torero

i el pare des de les grades
com patia i com plorava
que és que el toro empitonava
al seu fill i el revolcava

que és que el toro va arrancar-li
els collons d'una cornada
l'hemorràgia era imparable
una mort inevitable

va morir a la infermeria
de la plaça a mitja tarda
el seu fill moria torero
ple de gloria i ple de fama
ple de clavells a la tomba
banderilles i estampetas
i als balcons geranis negres
ai papa el teu fill ha mort torero
ai ai ai

Pau Alabajos i "Inventari" per començar la setmana

Passa l'hivern
i no aconseguisc
esborrar del record
alguns dels moments
especials que vam viure
durant els dos mesos
i els vint-i-un dies
que vàrem menjar-nos el món
tu i jo. Avui necessite
posar punt i a part,
vull fer inventari
de totes les coses
que m'has regalat
i que em són impossibles
de guardar al fons d'un calaix:

un sobre blau;
milions de missatges de text;
un e-mail, que guarde
a consciència, com un amulet;
un punt de llibre;
milers de cançons
amb la teua empremta dactilar;
un clauer que té forma
de sargantana;
un tiquet de l'últim peatge
abans de Sabadell;
un paquet bomba que no
va esclatar i conserve
en algun lloc segur.

Encara n'hi ha més:
tinc una targeta
de Can Rectoret;
un llarg poema, regal de Nadal;
mitja dotzena de fotos
penjades al facebook
i un pòster de Muse
rebregat; una entrada de cine
i aquestos texans;
tres nits a l'Escala,
el viatge a París
i cada ciutat que incendiàrem.
Són tants els records
que ja m'he descomptat...

Lletra:   Pau AlabajosMúsica: Pau Alabajos

Marcel Cranc i "Naufragi"

NAUFRAGI

Ballarem damunt sa tempesta
I dibuixaré a n'es teu ventre
Cavalls, aranyes i pluja
I sabrem que es camí serà llarg
I serem com infants
Com infants que juguen a ser grans
I quan arribi es naufragi
I només ens quedi resar
Sabrem que tot és mentida
Sabrem que no hi ha veritats
I tornarem a començar
Un nou viatge

Versió de "Que tinguem sort" per The New Raemon del clàssic de Lluís Llach

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Inadaptats amb "Cançons lliures" adaptació de "Redemption Song" de Bob Marley

Aquí teniu Inadaptats adaptant cançons:

Tancades a dins de les gàbies
o expulsats molt lluny d’aquí
Decidint deixar la llum
amagats dins la nit.
Cercant la llibertat per tots els pobles
sabotejant el poder dels rics
regalant el més gran tresor
l’amor de mares a fills

S’escolten al vent les cançons lliures
que s’estan escrivint amb les seves vides, amb les seves vides
I quans somnis es neguen amb companys
quan de temps ens ho mirarem
ningú pot fer sentir-te lliure
has de fer-ho tu mateix
una abraçada per tots els que s’amaguen clandestins entre 
tanta gent
a trenc d’alba l’amor creix
resistin sempre venç

S’escolten al vent les cançons lliures
que s’estan escrivint amb les seves vides, amb les seves vides

I quans somnis es neguen amb companys
quan de temps ens ho mirarem
ningú pot fer sentir-te lliure
has de fer-ho tu mateix
una abraçada per tots els que s’amaguen clandestins entre
 tanta gent
a trenc d’alba l’amor creix
resistin sempre venç

S’escolten al vent les cançons lliures
que s’estan escrivint amb les seves vides
que s’estan escrivint amb les seves vides, amb les seves vides, amb les seves vides.

I aquí teniu la versió original:

Sergi Contrí i "Recorde" des de l'altre costat del Montgó

De vegades agraeix no trobar-te quan et cride,
impulsos incontrolats del cor obert de bat a bat.
De vegades sembla estrany enyorar-te per costum,
retrobar melics i pigues quan intente fer resum.

De vegades es fa tard,
no tinc son i estic cansat,
i el discòrrer de la tinta
sembla no vol passejar.
De vegades perd la fam,
la memòria, aquells acords,
i recorde aquella nit,
recorde la nostra mar ...
que era nostra com la platja,
que entre dunes va fer-nos tan grans.

De vegades trobe llum quan el món vol fer-se el fosc,
Camine per on solíem i se me roden els ulls.
De vegades sembla estrany enyorar-te per costum,
retrobar melics i pigues quan intente fer resum.

De vegades es fa tard,
no tinc son i estic cansat,
i el discórrer de la tinta
sembla no vol passejar.
De vegades perd la fam,
la memòria, aquells acords,
i recorde aquella nit,
recorde la nostra mar ...
que era nostra com la platja,
que entre dunes va fer-nos tan grans.

Amenitzem el bloc amb Miquel Gil i "L'amor és Déu en barca" sobre un poema d'Enric Casassas

L’amor és Déu en barca
Lletra: Enric Casassas
Música: Miquel Gil

D’acord, no ens entenem
ni ens sabem estimar,
la por si l’aprofites
es torna cerimònia.

La carta que ara ve
ja la’n puc destapar,
l’amor és ritual,
el ritual és la vida,
la vida anar tirant.

La vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint.

L’amor és Déu en barca,
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l’amor és caure al toll
i trobar-hi l’amor.

(tornar)

Els Manel amb "En la que el Bernat se't troba"

En la que el Bernat se't troba

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants i
amb una em vaig posar d’acord, vam conversar i vam riure i vam fer l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
Amb un castellà força estrany, i sorprenentment florit.

Quin nas més gros que tens, m’ha dit, la dona alta des del llit
i a la paret ha assenyalat un quadre verd que la nena havia pintat.
I què bonic, què bonic, què bonic m’he dit.
Quina nena més dolça devia ser, quin plaer haver pogut conèixer-la fa molt de temps.

(xiulets)

Si tanques els dos ulls, m’ha dit, si et quedes quiet a dins del llit, t’ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i un senyor que hi viu aïllat entre elms i flors i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d’animals.
I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit.
I quina veu més fina que té, quin plaer haver-la pogut conèixer-la fa molt de temps.

En bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records,

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona.
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.

"Vine" de Joan Amèric amb acompanyament de Sole Giménez

VINE Joan Amèric

Per enèsima vegada he estat somiant-te
compartiem coordenades en el curs d'un viatge astral
Es vibrava que erem l'altra part de l'altre
abraçats ho comprovavem i encaixaven les meitats

Em juraves que eres tu qui em somiaves
et vaig pessigar les galtes per si no eres veritat
Començaven a passar-nos coses rares
ens creixien unes ales i volàvem de la mà

Però quan torne de somiar en aterrar al llit
el teu rostre s'ha esborrat i tú t'has esvaït
Com si des d'allà on venim es rebobinés algú
que no sap que has nascut per mi i que jo he nascut per tu

Quan pugues torna al meu costat
que sense tu no sé volar

Vine, Vine, Vine, t'estime
Vine, Vine, Vine, t'estime

Faig dibuixos intentant la teua imatge
rastrejant-te sense rastre, delineant una obsessió
Dibuixos que comence mil vegades
i que es queden en les ganes a les fulles del meu bloc

Sé que no sé res de tu i alhora ja ho sé tot
i per completar l'absurd de no ser ni el teu nom
algun dia ho entendré recordant el futur
perquè sé que has nascut per mi, i que jo he nascut per tu

Vine, Vine, Vine, t'estime
Vine, Vine, Vine, t'estime...que sense tu no sé volar

Versió de Bob Dylan "Escolta-ho en el vent" de Gerard Quintana

Per quants camins l'home haurà de passar

abans que arribi a ser algú.

Quants mars mar haurà de creuar un colom blanc

per dormir a la platja segur.

Quants canons més hauran de disparar

abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir

per sentir com ploren arreu.

Quantes morts més ens caldran, amic meu

per saber que ha mort massa gent.

Això amic meu, només ho sap el vent.

Escolta la resposta dins el vent.

Quant anys podrà un muntanya existir

abans que l'ensorri la mar.

Quant temps la gent haura de seguir

per guanyar-se la llibertat.

Quantes vegades podrem girar el cap

fingint que no ens n'hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent.

Escolta la resposta dins el vent.

Això amic meu només ho sap el vent.

Escolta la resposta dins el vent.

I ací teniu la versió original amb foto del mateix Bob Dylan:

Saludem especialment els amics que ens seguixen des dels Estats Units i Singapur amb Jaume Sisa i "Qualsevol nit pot sortir el sol"

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Tornem esta setmana amb Joan Miquel Oliver i "Arbre que mira farola"

arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tranvia
tranvia que mira bufanda
bufanda que mira robot

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira diari
diari que mira revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

arbre que mira farola
farol que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora

eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre

ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.

Lidia Pujol i "rossinyol" ara que ja ha vingut el bon temps.

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
Encomana'm a la mare, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol,
I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada, rossinyol,
A un pastor me n'ha dada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.

Que em fa guardar la ramada, rossinyol,
He perduda l'esquellada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.

Jo t'he de donar per paga, rossinyol,
Un petó i una abraçada, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.

Rossinyol, que vas a frança, rossinyol,
Encomana'm a la mare, rossinyol,
D'un bell boscatge, rossinyol, d'un vol.

Corrent per València amb la Gossa Sorda i els seus "Camals mullats"

Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
Valencia banyada,
camals mullats,
Valencia banyada.

Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorriem la distància
i guardava l'equilibri
fregan-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.

Carrer de la Pau,
Parterre, Glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.

T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim

Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veins del Cabanyal
i les veines deportades
de la Punta l'espurna
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metropoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
esprai i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
pero cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents desde Sants fins a valència

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

No hi ha tanta diferencia
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema

Heu sentit l'olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats

Ací tenim Aitana Ferrer i el tema "Fa tant de temps"

Escolteu el "Marcianet de Mart" de JM Oliver amb el vídeo dels alumnes de publicitat de la Universitat d'Alacant

Marcianet de Mart

Era un marcianet de Mart,

tenia quatre braços i no era ni baixet ni alt.
I veia de ca seva paisatges fluorescents,
antics mars eixuts i estava molt content...
Però un dia sa cosa va canviar...

Era un marcianet de Mart,
tenia el cos d'escata i no era ni primet ni gras.
Però un dia sa cosa va canviar...
I veia de ca seva un rovell incandescent,
poblets molt de lluny i estava molt content...
Però un dia sa cosa va canviar...

Era un marcianet de Mart,
tenia sa mirada lluminosa i es cervell en blanc.
Però un dia sa cosa va canviar...
I veia de ca seva jardins de ciment
i cuques de llum i estava molt content...
Però un dia sa cosa va canviar...

(Joan Miquel Oliver)

"Mareta" de Dolç Tab Jazz

Mareta, mareta
anit vaig somiar
que una nineta
em vares comprar.
La nina tenia
bonicos els ulls
la cara molt fina
i els cabells molt rulls
I jo la tenia
i jo li cantava:
la nina plorava
que tenia son
Nanana...

Que també podeu escoltar en versió instrumental clàssica