Els Manel i "Aniversari"

Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora, agrupats en un únic crit,
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava "ai, que guapa està"
i jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant.

Després del parèntesi vacacional Senior i el Cor Brutal versionant els Manel i "En la que Bernat se'l troba"

I ací teniu l'original en directe:

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants i
amb una em vaig posar d’acord, vam conversar i vam riure i vam fer l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
Amb un castellà força estrany, i sorprenentment florit.

Quin nas més gros que tens, m’ha dit, la dona alta des del llit
i a la paret ha assenyalat un quadre verd que la nena havia pintat.
I què bonic, què bonic, què bonic m’he dit.
Quina nena més dolça devia ser, quin plaer haver pogut conèixer-la fa molt de temps.

(xiulets)

Si tanques els dos ulls, m’ha dit, si et quedes quiet a dins del llit, t’ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un gos i un senyor que hi viu aïllat entre elms i flors i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d’animals.
I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit.
I quina veu més fina que té, quin plaer haver-la pogut conèixer-la fa molt de temps.

En bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records,

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona.
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.

"Al mar" dels Manel ara que s'acosta Sant Joan

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, 
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc, 
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!



Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!

Els Manel amb "Boomerang"

Manel i la bella "Cançó del soldadet"

Escolteu la cançó del soldadet
que a través d’un ull de bou
veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
però, que volin els falciots,
deurà voler dir que la terra és a prop.
I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.
Ja a coberta, els homes resen.
Ja a coberta, els homes resen.
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.
Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.
I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.
Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
es tranquil·litza repetint
què farà, on anirà, si sobreviu:
“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;
aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a mi

Els Manel amb "En la que el Bernat se't troba"

En la que el Bernat se't troba

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants i
amb una em vaig posar d’acord, vam conversar i vam riure i vam fer l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
Amb un castellà força estrany, i sorprenentment florit.

Quin nas més gros que tens, m’ha dit, la dona alta des del llit
i a la paret ha assenyalat un quadre verd que la nena havia pintat.
I què bonic, què bonic, què bonic m’he dit.
Quina nena més dolça devia ser, quin plaer haver pogut conèixer-la fa molt de temps.

(xiulets)

Si tanques els dos ulls, m’ha dit, si et quedes quiet a dins del llit, t’ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i un senyor que hi viu aïllat entre elms i flors i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d’animals.
I què bonic, què bonic, què bonic, m’he dit.
I quina veu més fina que té, quin plaer haver-la pogut conèixer-la fa molt de temps.

En bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records,

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.

Però, el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona.
Que t’acompanyava un home molt alt
Que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
I que m’envies molts records.