Very Pomelo amb la versió de Clint Eastwood dels Antònia Font

Qui dubta d'en Clint Eastwood
mirant el Gran Cañón del Colorado?
niguls allargassats i vermellosos,
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
i en Clint, només il·luminat per sa foganya,
s'encén es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.

S'adorm, somia trens i mercaderia,
en indis cheyennes damunt una colina
a sa llum de sa lluna,
se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son,
i pensa “vaquerada western, cabrons,
ja veureu quan s'inventin es cinema”
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen,
volen saber on és en Morgan Freeman,
(que és es negre de Million Dollar Baby),
-Do you know?
-Maybe ...
dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp
i els liquida, escup i se caga en sa seva vida,
sempre en es punt de mira des sèptim de cavalleria,
o de gringos foragidos,
o de xèrifs corruptes a cases de putes,
o de xinos drogaditos a Gran Torino.
-i Clint, què vols, encara ets en es segle XIX
fa un any que no te dutxes,
i això només son quatre casutxes de mort.

I un home tot sol no sempre se basta,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol se tuda i se cansa,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
I un home tot sol s'avesa i se cuida,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?
i un home tot sol sopant a sa cuina,
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?

Lletra: Joan Miquel OliverMúsica: Joan Miquel Oliver

El porc i la cabra de "Very pomelo"

Very Pomelo i "Les mans"

Very Pomelo i "El gall"

El meu gall sempre canta a deshora. No saps mai si se'n riu o si plora.
Per les nits no pot dormir.
Es proposa viure intensament , ja fa temps que tot li sembla malament.
Jo no goso preguntar-li què li passa. Es comenta que li han donat carabassa.
I verí.

Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

Very Pomelo i "Turistes"

Hi ha tot de gent a fora al carrer comprant i prenent el sol.
La ciutat és un formiguer és impossible d'estar sol.
Fa pudor de peus al tren i al vagó no hi cap més gent.
Les turistes em posen calent que torni aviat l' hivern.
Perquè això no es pot aguantar.
Anem-nos en junts a banyar al mar.
Ens posarem fins les celles de crema solar
ens besarem a l' arena com fèiem abans
i quan marxi la gent farem l'amor al mar.

Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

Very Pomelo amb "De la serenitat"

La clau està en no pensar-hi massa. La clau està en beure molta aigua.
No vagis al dentista ves a la muntanya i si no hi vas digues que hi has anat.
Fes el mort com una zarigüeya. No aixequis peses. Aixeca la cella.
Pic i pala, pic i pala.
No vagis al dentista ves a la muntanya i si no hi vas digues que hi has anat.
La clau està en no pensar-hi massa. La clau està en netejar la casa.

Lletra:   Xarim Aresté
Música: Xarim Aresté

Very Pomelo i "Magdalenes"

Acaba't la magdalena i no em facis parlar.
Aquesta nit hi ha lluna plena ja començo a tremolar.
Dissabte de berbena em venen ganes de plorar.
Enyoro casa meva, enyoro el rentaplats.

Però al menys encara et puc cantar.

Avui no he fet migdiada em sento un pel cansat.
Trucaré a la meva mare per a que em faci un entrepà.
Una mica de sobrassada i un tros de pa torrat.
Dona't pressa mare estimada, tinc més gana que un soldat.

Lletra:   Xarim ArestéMúsica: Xarim Aresté