Aspencat i "Naixen primaveres"

Quan sembla esgotada tota possibilitat
Totes les vies tancades al pas
Quan el teu mon està sumit en una eterna obscuritat
Perden les paraules tot el seu significat
Quan el vent no bufa de cara
Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard

Naixen primaveres
Cada matí , al teu jardí
Cultiva els teus sentits, comencen
Noves primaveres al teu camí
Crema el destí
Il·lumina l’horitzó de hui

A la cerca d’un oasi en un país de nits fredes
Per establir allí el nostre punt de trobada
Agafar impuls i preparar noves eines
Per reviscolar una freqüència oblidada
Quan el vent no bufa de cara

Obri els ulls, apunta i dispara
Projectes, il·lusions, somnis i cançons
Quan et posen pals a la roda
Defensa la teua escola
Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora.

Predir l’impredictible
Unir el cor i la raó
Fer una pasta indestructible
És el “kit” de la qüestió
Apuntar ben alt i donar el salt
Donar totes les passes i completar les fases
El nostre somriure……
Combustible essencial per a viure
Redirigir el dirigible
Fer un cop en el timó
Fer una pasta indestructible
És el quid de la qüestió

Lletra:   Aspencat
Música: Aspencat

Aspencat i "Xiqueta dolça"

Meu pensament va a rebolcons
S'ensorra com un castell de cartes
quan et veig girar tots els cantons
que hi ha al meu poble
tu jugues a despistar,
jo mentre tant escrivint-te cançons
em passe els dies
i de nit somnie de colors

Arbre gran de la muntanya
tu que em dones la frescor
la frescor de la teua ombra
la calor del teu amor
l'amor per les paraules
que rebutgen el dolor
dolor innecessari
alimentat pel rencor

Se'm fa difícil pensar
que et diré de nou
quan ens tornem a trobar
que no estigues cansada ja d'escoltar
satèl·lit sóc, orfe de la teua gravetat
que vaga erran, buscant el camí final
per poder-te tastar

Xiqueta dolça del raval
se m'accelera el cor quan et veig passar
xiqueta dolça del raval
quan me n'adone ja te n'has d'anar

Quan dic que no vaig allí
Vull dir que d'alguna manera
ja sé que és el que passarà
Quan dic que no vaig allà
Vull dir que jo ja coneixia
a la dama del Raval
Estimada i dolça, un perill de dona
Dis-me ara que si i després que no
Quan dic que no vaig  allí
Vull dir que d'alguna manera
ja sé que és el que passarà
Voldria desitjar 

Que tingues tu més sort que jo
quan arribes al Raval!!
Xiqueta meua
pits de caramel i fruit del temps
que em fas patir baix del melic
una tempesta cada nit
tempestes i cadenes
per cuixes com les teues,
tantes nits sense dormir
xiqueta meua
l'ama del carrer
i de la carn que se m'adreça
cada cop que et veig passar pel meu carrer
carrer de melangia, de vigilia nit i dia
pels teus pits de caramel
Xiqueta dolça!!

Aspencat i "L'últim segon"

´

Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al “start”
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar

No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon

Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa

De San Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m’impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l’únic govern que em governa!
Perquè eres tu l’únic govern que em governa!